Diferència entre les revisions de "Pipeta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[File:Burette.svg|thumb|80px|Bureta]]
+
[[File:Pipette-LF.jpg|thumb|80px|Pipeta]]
  
−
La '''bureta''' és un recipient de forma allargada, graduada, tubular de diàmetro intern uniforme, depenent del volum, de litros. El seu us principal es dona entre el seu us volumètric, per la necessitat de medir en precisió volums de líquits a una determinada temperatura.
+
Una '''pipeta''' és un instrument volumètric de [[vidre]] eixamplat en la part central que s'utilisa en els laboratori per a transvasar líquits d'un recipient a un atre omplint-lo per succió o immersió i taponant en un dit l'extrem superior.
  
−
Els dos tipos principals de buretes són:
+
Solen ser de vidre pero no de [[plàstic]]. Està formada per un tubo transparent que termina en una de les seues puntes de forma cònica, i té una graduació (una série de marques gravades) en la que s'indiquen distints volums.
  
−
* Bureta de Geissler, la clau és de [[vidre]] esmerilat; es deu evitar que el líquit estiga molt temps en contacte en la bureta, puix determinats líquits apleguen a obstruir, i inclús immovilisar, este tipo de claus.
+
Algunes pipetes són graduades o de simple aforament, és dir, es enrasa una volta en els zero milílitros, i despuix es deixa buidar fins al volum que es necessite; en unes atres, les denominades de doble enrase o de doble aforament, es enrasa en la marca o aforament superior i es deixa escurrir el líquit en precaució fins a enrasar en l'aforament inferior. Si be posseïxen la desventaja de medir un volum fix de líquit, les pipetes de doble aforament superen en gran mida a les graduades en que la seua precisió és molt major, ya que no es modifica el volum medit si se'ls trenca o si es deforma la punta cònica. Per a realisar les succions de líquit en major precisió i seguritat, s'utilisa el dispositiu conegut com propipeta.  
−
* Bureta de Mohr, la clau ha segut substituïda per un tubo de goma en una bola de vidre en el seu interior, que actua com una vàlvula.
 
  
−
Les claus estan fabricades en materials com el vidre (que és atacat per bases) i [[teflón]], inert, resistent i molt aconsellable per a dissoldre substàncies orgàniques. En el cas d'usar claus de vidre, és recomanable no usar un lubrificant per a assegurar un bon tancament, degut a que arruïnaria la substància a medir. Un tipo de clau més simple és la clau Bunsen, que consistix simplement en situar una perla de vidre fermament subjecta dins d'un tubo de goma. En deformar el tubo per mig d'una clau, est deixa passar el líquit.
+
Una pipeta mai es deu manipular aspirant en la boca pel risc d'intoxicació i de contaminar el líquit en l'alé.
  
−
Atres fonts d'error són les gotes que queden adherides en la part inferior (error per defecte), chicotetes bombetes d'aire situades despuix de la clau (també error per defecte) i procurar que el buidat no siga massa ràpit, per a evitar que quede líquit adherit a l'interior de la bureta. També és molt convenient protegir la part superior per a evitar contaminació per pols.
+
== Utilisació ==
−
 
+
* Es coloca la propipeta o una pereta en la punta lliure i es fa ascendir el líquit per damunt de l'aforament superior
−
En aplegar al punt final, si queda una gota penjant de l'orifici d'eixida, és convenient arreplegar-la tocant-la suaument en el recipient receptor (usualment serà un matraz d'Erlenmeyer), per a evitar errors per defecte. Açò és degut a que una gota són aproximadament 0,05 ml i en ocasions en volums chicotets pot supondre un error important.
+
* Ràpidament es gradua en la propipeta o es trau la pereta colocant el dit índex obturant la punta, per a evitar que descendixca
 +
* Es disminuïx lleu i llentament la pressió eixercida pel dit, fins que el líquit comence a descendir. Es torna a pressionar quan el menisc del líquit va aplegar a 0. Si el líquit va descendir massa, es comença novament
 +
* Es trasllada la pipeta al recipient fr destí
 +
* Es disminuïx novament la pressió del dit fins a aplegar a la cantitat de milílitros necessaris
 +
* En el cas de les pipetes graduades, per a buidar-la completament es trau el dit completament i deu caure completament el contingut; pero no es deu forçar la caiguda de les últimes gotes, sino que estes deuen quedar en la punta cònica de la pipeta
 +
* En la pipeta graduada es poden medir distints volums de líquit, ya que du una escala graduada
 +
* La pipeta aforada posseïx un únic enrase superior, per lo que només pot medir un determinat volum
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
* [[Pipeta]]
+
* [[Bureta]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
−
* [https://web.archive.org/web/20041024082522/http://www.dartmouth.edu/~chemlab/techniques/buret.html Using a Burette (en [[anglés]])]
+
* [http://etimologias.dechile.net/?pipeta Pipeta]
−
* [http://quercuslab.es/blog/como-preparar-correctamente-una-bureta/ Cómo preparar correctamente una bureta (en [[castellà]]]
 
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
Llínea 25: Llínea 29:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
{{Commonscat|Burettes}}
+
{{Commons|Pipette}}
 +
 
 +
* [https://web.archive.org/web/20100103120249/http://www.pipette.es/ La historia del pipeteo]
  
 
[[Categoria:Química]]
 
[[Categoria:Química]]

Revisió de 11:47 10 gin 2023

Pipeta

Una pipeta és un instrument volumètric de vidre eixamplat en la part central que s'utilisa en els laboratori per a transvasar líquits d'un recipient a un atre omplint-lo per succió o immersió i taponant en un dit l'extrem superior.

Solen ser de vidre pero no de plàstic. Està formada per un tubo transparent que termina en una de les seues puntes de forma cònica, i té una graduació (una série de marques gravades) en la que s'indiquen distints volums.

Algunes pipetes són graduades o de simple aforament, és dir, es enrasa una volta en els zero milílitros, i despuix es deixa buidar fins al volum que es necessite; en unes atres, les denominades de doble enrase o de doble aforament, es enrasa en la marca o aforament superior i es deixa escurrir el líquit en precaució fins a enrasar en l'aforament inferior. Si be posseïxen la desventaja de medir un volum fix de líquit, les pipetes de doble aforament superen en gran mida a les graduades en que la seua precisió és molt major, ya que no es modifica el volum medit si se'ls trenca o si es deforma la punta cònica. Per a realisar les succions de líquit en major precisió i seguritat, s'utilisa el dispositiu conegut com propipeta.

Una pipeta mai es deu manipular aspirant en la boca pel risc d'intoxicació i de contaminar el líquit en l'alé.

Utilisació

  • Es coloca la propipeta o una pereta en la punta lliure i es fa ascendir el líquit per damunt de l'aforament superior
  • Ràpidament es gradua en la propipeta o es trau la pereta colocant el dit índex obturant la punta, per a evitar que descendixca
  • Es disminuïx lleu i llentament la pressió eixercida pel dit, fins que el líquit comence a descendir. Es torna a pressionar quan el menisc del líquit va aplegar a 0. Si el líquit va descendir massa, es comença novament
  • Es trasllada la pipeta al recipient fr destí
  • Es disminuïx novament la pressió del dit fins a aplegar a la cantitat de milílitros necessaris
  • En el cas de les pipetes graduades, per a buidar-la completament es trau el dit completament i deu caure completament el contingut; pero no es deu forçar la caiguda de les últimes gotes, sino que estes deuen quedar en la punta cònica de la pipeta
  • En la pipeta graduada es poden medir distints volums de líquit, ya que du una escala graduada
  • La pipeta aforada posseïx un únic enrase superior, per lo que només pot medir un determinat volum

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Chi, K. R. (2009). «Let's get physical: How to modify your tools to prevent pain at the bench.» The Scientist, Jan, sección Lab Tools, 52-54

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pipeta&oldid=254195»