Diferència entre les revisions de "Concha Piquer"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]] | [[Image:Concha_Piquer.jpg|thumb|250px|Concha Piquer, artista valenciana internacional]] | ||
| − | ''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde|Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres. | + | '''Concepció Piquer López''' ([[Valéncia]], [[8 de decembre]] de [[1908]] - [[Madrit]], [[12 de decembre]] de [[1990]]) coneguda artísticament com a '''Concha Piquer''' fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la [[copla]]. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde|Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "[[Tatuaje (cançó)|Tatuaje]]", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres. |
== Vida i obra == | == Vida i obra == | ||
Revisió de 01:08 13 set 2009
Concepció Piquer López (Valéncia, 8 de decembre de 1908 - Madrit, 12 de decembre de 1990) coneguda artísticament com a Concha Piquer fon una cantant i actriu valenciana, una de les figures més rellevants de la copla. Va interpretar diverses composicions claus de la cançó espanyola, quasi totes elles obra de Salvador Valverde|Valverde, Quintero, León y Quiroga, com "Ojos verdes", "Tatuaje", "Y sin embargo te quiero", "Suspiros de España", i moltes atres.
Vida i obra
Va nàixer el 8 de decembre de 1908 en el si d'una família humil que havia tingut anteriorment 4 fills, tots els quals havien mort prematurament. Quan contava en 11 anys va fer el seu debut en el teatre Segueros de Valéncia. Va estudiar cant en el mestre Laguna. Va actuar en el Grau de Gandia, en els teatres valencians Apolo i Kursaal, etc.
L'aventura americana
Fon descoberta pel mestre Manuel Penella, que preparava l'estrena de la seua òpera El gato montés en Nova York. El 13 de setembre de 1922, en un entreacte d'esta estrena, va interpretar la cançó "El florero" de Penella. Va pasar cinc anys en els Estats Units, cantant en Broadway i en molts teatres.[1] En l'any 1927, participà en la primera película sonora, El cantor de jazz (The Jazz Singer, 1927, Alan Crosland), en Al Jolson.
La tornada a Espanya
Va tornar a Espanya, on va actuar en el Teatre Romea de Madrid i en el Coliseum barceloní, i va rodar en París El negre que tenia l'ànima blanca, de Benito Perojo. Va seguir en La bodega (1930, Benito Perojo), Yo canto para ti (1935, Fernando Roldán), La Dolores (1940, Florián Rey), Filigrana (1949, Luis Marquina) i Me casé con una estrella (1951, Luis César Amadori). En 1933 va contraure matrimoni en el torero Antonio Márquez, pare de la seu filla Concha Márquez Piquer. Conegué al poeta i lletriste Rafael de León i junt en Antonio Quintero i el mestre Manuel López-Quiroga y Miquel, crearen una serie d'espectàculs a on apareixien cançons que es feren molt populars, como la copla Dolores Parrales "La Parrala". Atres de les seues cançons son "Tatuaje", "Cinco Farolas", "Ojos verdes", "No te mires en el río", "Los piconeros", "La Lirio", "Romance de la reina Mercedes", "A la lima y al limón", "Antonio Vargas Heredia", "Cárcel de oro", "La niña de la estación", "No me quieras tanto", "Yo soy esa", "Y sin embargo te quiero", sense cap dubte, una de las millors cantants de copla d'Espanya.
En el teatre Victòria de Isla Cristina va tindre lloc en 1958 la seua última actuació interpretant "Mañana sale". Va decidir retirar-se després de perdre la veu per uns moments. Valéncia li va dedicar un carrer i li va fer un museu en la seua Casa Natalícia, en el Carrer Sagunt de la ciutat. Va faltar en Madrit el 12 de decembre de 1990.
Curiositats
Concha Piquer sempre viajava en un montó de baüls, els seus i els de la casa (en roba de llit, de taula...) puix solia llogar una casa allà on anava de gira. Inclús el seu marit ocasionava dos baüls plens d'oli d'oliva. Per tot açò es va acunyar l'expressió "el baül de la Piquer".[2]
En les Falles de Valéncia de 2008 se li va dedicar un ninot en el que apareixia la famosa artista junt en dos fallerets entregant-li una "Mare de Dèu". El "Ninot" pertanyia a la Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal i fon triat com el "Ninot" indultat de les Falles de 2008, convertint-se aixina en l'única figura que es va salvar de les flames.
Referències
- ↑ Artícul diari "El País" 17-12-2006 (Comunitat valenciana)
- ↑ Confessions de la seua filla Concha Marquez Piquer al diari "Las Provincias" 17-2-2008
- ↑ Junta central fallera de Valéncia (2008). «Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal conseguix el "Ninot Indultat" de l'any 2008 en la seua figura de Concha Piquer». Falles.Com. Consultat el 2008.