Diferència entre les revisions de "El Moro Mussa"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Moro Mussa.jpg|thumb|170px|Representació del Moro Mussa, en una [[falla]]]] | [[File:Moro Mussa.jpg|thumb|170px|Representació del Moro Mussa, en una [[falla]]]] | ||
| − | El '''Moro Mussa''' és un asustador de chiquets de la mitologia [[Comunitat Valenciana|valenciana | + | El '''Moro Mussa''' és un asustador de chiquets de la mitologia [[Comunitat Valenciana|valenciana]]. <ref name="Gisbert">Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, pp. 150-151. ISBN 978-84-96187-88-7.</ref> Va acompanyat d'un [[gat]] negre i una [[serp]].<ref>{{cita libro|autores=Fermín Valenzuela Sánchez y Manuel Ángel Cuenca López|título=Criaturas míticas de España|editorial=Edaf|año=2021|isbn=978-84-414-4128-6|páginas=24-25}}</ref> |
Segons la llegenda, el personage era un monarca de [[Balansiya]] que va perdre els seus dominis despuix de la conquista de [[Jaime I d'Aragó]]. Com a resquit, caçava als chiquets. | Segons la llegenda, el personage era un monarca de [[Balansiya]] que va perdre els seus dominis despuix de la conquista de [[Jaime I d'Aragó]]. Com a resquit, caçava als chiquets. | ||
Revisió de 20:25 16 oct 2022
Representació del Moro Mussa, en una falla
El Moro Mussa és un asustador de chiquets de la mitologia valenciana. [1] Va acompanyat d'un gat negre i una serp.[2]
Segons la llegenda, el personage era un monarca de Balansiya que va perdre els seus dominis despuix de la conquista de Jaime I d'Aragó. Com a resquit, caçava als chiquets.
En la Valldigna és tradicional un sortilegi contra el Moro Mussa. En Alacant és conegut com, simplement, El Moro o El Morusso.[1] En pobles de la Ribera, com Albalat de la Ribera, es coneix com a el Moro Mus.
En Catalunya el personage és un rei de la zona de Montserrat que en fugir va deixar un tesor amagat en la cova del Salnitre. La seua filla, com a princesa encantada, habita en la cova.[1]
Vore també
Referències
Bibliografia
- Gisbert, Francesc. , Edicions del Bullent, pp. 270. ISBN 978-84-96187-88-7.