Taquigrafia

El Pare Nostre en diversos sistemes del sigle XIX

La taquigrafia és tot aquell sistema d'escritura ràpit i concís que permet transcriure un discurs a la mateixa velocitat a la que es parla. Per ad això se solen amprar traços breus, abreviatures i caràcters especials per a representar lletres, paraules i inclús frases.

Al voltant del món existixen diversos sistemes taquigràfics, diferents entre sí, inclús dins d'un mateix idioma o d'un mateix país i fins a en un mateix orgue llegislatiu trobem taquígrafs usant sistemes distints. Si ben tots els sistemes de taquigrafia estan estandardisats i deurien ser llegibles per tots els taquígrafs que usen el mateix sistema, en la majoria dels casos, els taquígrafs solen fer adaptacions o modificacions pròpies segons la seua comoditat o la seua forma de traçar els signes.

Hi ha sistemes alfabètics, és dir que els signes registren totes les lletres, i sistemes silàbics, en els quals cada signe representa una sílaba. En estos últims, per lo general, no es registren les vocals de cada sílaba, i en alguns casos solament es registren les vocals inicials o finals de la paraula, i un mateix signe pot representar més d'una paraula.

En alguns sistemes, l'escritura taquigràfica omet parts dels texts i un text arreplegat per un taquígraf no sempre pot ser entés fàcilment per un atre que no haja escoltat prèviament l'original. Per tant, els mateixos taquígrafs deuen transcriure posteriorment el text taquigràfic que han pres a l'escritura habitual.

És important resaltar que cada taquígraf posseïx una forma molt pròpia d'escriure els seus signes taquigràficos per lo que és impossible estandardisar el seu tamany i forma exacta.