Diferència entre les revisions de "Samaruc"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
* Coloració terrosa-groguenca en les [[aleta (fisiologia animal)|aletes]] rematades de taronja en els mascles. | * Coloració terrosa-groguenca en les [[aleta (fisiologia animal)|aletes]] rematades de taronja en els mascles. | ||
| − | ==Reproducció== | + | == Reproducció == |
Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El [[mascle (biologia)|mascle]] és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 [[ou (biologia)|ous]] (d'aproximadament 2'5 mm. de diàmetro) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen en la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren. | Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El [[mascle (biologia)|mascle]] és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 [[ou (biologia)|ous]] (d'aproximadament 2'5 mm. de diàmetro) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen en la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
És un peix gregari i fora de l'época de zel forma grups chicotets poc cohesionats. | És un peix gregari i fora de l'época de zel forma grups chicotets poc cohesionats. | ||
| − | ==Alimentació== | + | == Alimentació == |
És [[dieta carnívora|carnívor]] principalment: es nodrix d'[[insecte]]s i [[larves]], [[cuc]]s, [[crustàceu]]s. etc., els quals obté de la superfície. | És [[dieta carnívora|carnívor]] principalment: es nodrix d'[[insecte]]s i [[larves]], [[cuc]]s, [[crustàceu]]s. etc., els quals obté de la superfície. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
En l'actualitat, a soles es troba pràcticament en aigües de la [[Comunitat Valenciana]]. | En l'actualitat, a soles es troba pràcticament en aigües de la [[Comunitat Valenciana]]. | ||
| − | ==Espècies semblants== | + | == Espècies semblants == |
La més similar, [[Valencia letourneuxi|''Valencia letourneuxi'']], es localisa en [[Albània]] i en l'oest de [[Grècia]]. | La més similar, [[Valencia letourneuxi|''Valencia letourneuxi'']], es localisa en [[Albània]] i en l'oest de [[Grècia]]. | ||
| − | ==Principals amenaces== | + | == Principals amenaces == |
És una espècie en perill greu.<ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/22829/0 Crivelli, A.J. 2006. Valencia hispanica. A: IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species]</ref> Una de les principals amenaces és l'introducció d'espècies foranes depredadores, com la que va fer la Conselleria de Mig Ambient de la [[Generalitat Valenciana]] en l'introducció de la [[Truita arc de Sant Martí|truita arc iris]]. | És una espècie en perill greu.<ref>[http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/details/22829/0 Crivelli, A.J. 2006. Valencia hispanica. A: IUCN 2011. IUCN Red List of Threatened Species]</ref> Una de les principals amenaces és l'introducció d'espècies foranes depredadores, com la que va fer la Conselleria de Mig Ambient de la [[Generalitat Valenciana]] en l'introducció de la [[Truita arc de Sant Martí|truita arc iris]]. | ||
| − | ==Observacions== | + | == Observacions == |
Freqüentment el nom ''samaruc'' és amprat com a referent de valenciania, i existixen numeroses associacions i símbols que prenen este nom. | Freqüentment el nom ''samaruc'' és amprat com a referent de valenciania, i existixen numeroses associacions i símbols que prenen este nom. | ||
Revisió de 14:28 5 ago 2024
El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae.[1]
Característiques morfològiques
- Els adults poden mesurar de 4 a 8cm de llargària, mentres que les femelles solen ser més grans que els mascles de la mateixa edat.
- Té la boca en dents mandibulars en una sola punta i disposta en diverses fileres.
- Coloració terrosa-groguenca en les aletes rematades de taronja en els mascles.
Reproducció
Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 ous (d'aproximadament 2'5 mm. de diàmetro) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen en la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren.
Costums, alimentació i reproducció
És un peix gregari i fora de l'época de zel forma grups chicotets poc cohesionats.
Alimentació
És carnívor principalment: es nodrix d'insectes i larves, cucs, crustàceus. etc., els quals obté de la superfície.
Hàbitat i distribució
Es troba en zones de marjal en aigües netes, ullals i séquies que s'alimenten i, més rarament, en els trams mijos dels rius mediterràneus.
Distribució geogràfica
En l'actualitat, a soles es troba pràcticament en aigües de la Comunitat Valenciana.
Espècies semblants
La més similar, Valencia letourneuxi, es localisa en Albània i en l'oest de Grècia.
Principals amenaces
És una espècie en perill greu.[2] Una de les principals amenaces és l'introducció d'espècies foranes depredadores, com la que va fer la Conselleria de Mig Ambient de la Generalitat Valenciana en l'introducció de la truita arc iris.
Observacions
Freqüentment el nom samaruc és amprat com a referent de valenciania, i existixen numeroses associacions i símbols que prenen este nom.
Vore també
- Fartet (Aphanius iberus), peix que se sol trobar en les mateixes localisacions que el samaruc.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Samaruc.
Wikispecies té un artícul sobre Samaruc.
«Samaruc». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).