R

Lletra R

La R, r en minúscula, és la dècima ocatva lletra de l'alfabet valencià i la dècima quarta de les consonants. El seu nom en valencià és er, pero per castellanisme també se la coneix pel seu nom en castellà, erre, i inclús, quan va entre vocals, ere, per a distinguir-la del sò de la doble er, que també pot rebre el nom castellà de erre.

Fonètica

En valencià la lletra er se pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de paraula o despuix de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o despuix de consonant oclusiva. Si es vol que sone múltiple entre vocals s'usa el dígraf doble er.

En els dialectes del nort de Castelló hi ha tendència a no pronunciar les ers finals, açò és un vulgarisme inadmissible en el valencià estàndart oral, que pronuncia totes les ers. Les úniques excepcions ad esta regla són els plurals diners i socors, a on la er no es pronuncia en cap dialecte i tampoc en valencià estàndart pero que es manté en l'escritura per tradició.

Ortografia

S'escriu er

• En sò de [r] (carreter)

1. En inicial de paraula: roda, rajola.
2. En interior de paraula darrere de M, N, S: somriure, enriquir, israelí.

• En sò de [ɾ] (cara)

1. En interior i final de paraula: mira, cura, cor, dolor.
2. En els grups BR, CR, GR, TR, PR: brot, cru, gran, traure, propi, arbre, recriar, agranar, batre, comprar.

• En les paraules diners i socors, encara que no es pronuncie.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf

Enllaços externs

• «Ere». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre R.