Diferència entre les revisions de "Rella"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - '* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=' a '{{DGLV| }}') |
|||
Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
− | {{DGLV| }} | + | {{DGLV|Rella}} |
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
[[Categoria:Valencià]] | [[Categoria:Valencià]] |
Última revisió del 16:37 27 set 2022
Una rella (del llatí regŭla, bastó de ferro pla) és una peça de ferro gran en forma de flecha, composta per la punta, l'ala o fulla i la coa o mànec en el que s'afiança al dental de l'aladre; servix per a llaurar fent cavallons o solcs.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), també és l'acte i efecte d'aplicar la rella a un camp.
Llaurança[editar | editar còdic]
- Rella d'escarpe o de punta de llança, la que té el tall o fulla ampla.
- Pegar una rella, llaurar el camp.
- Primera rella, segona rella, primera llaurada, segona llaurada.
Dits valencians[editar | editar còdic]
- Més cego que una rella, loc. Se diu d'una persona en poca vista.
- Faltar-li a u una rella, loc. Faltar-li un regó, no estar be del cap.
- Sort com una rella, loc. Molt sort.
- Més picat que una rella, loc. Molt enfadat o molt begut.
- S'engoliria una rella per la punta, loc. Se diu de les persones que són molt fartones.