Diferència entre les revisions de "Estany"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Sn-Alpha-Beta.jpg|thumb|Estany]] | [[File:Sn-Alpha-Beta.jpg|thumb|Estany]] | ||
− | L''''estany''' (del [[llatí]] stannu), és un metal de color [[blanc]] [[argent]], estructura cristalina, molt maleable i dúctil. | + | L''''estany''' (del [[llatí]] stannu), és un metal de color [[blanc]] [[argent]], estructura cristalina, molt maleable i dúctil, que s'obté del mineral [[cassiterita]] a on es presenta com a òxit. |
− | És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el [[coure]] forma el [[bronze]]. | + | És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el [[coure]] forma el [[bronze]]. L'estany actua com a catalisador quan l'[[oxigen]] està en solució i ajuda a accelerar la reacció química. |
El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50. | El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50. | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | * Cotton, Simon (29 de abril de 2014). «Book review: The last alchemist in Pari». Chemistry World. Royal Society of Chemistry | ||
+ | * Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Tin». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en [[alemà]]) (91–100 edición). Walter de Gruyter. pp. 793-800. ISBN 978-3-11-007511-3 | ||
+ | * Walker, Phil (1994). «Doubly Magic Discovery of Tin-100». Physics World 7 (June): 28. doi:10.1088/2058-7058/7/6/24 | ||
+ | |||
+ | == Bibliografia == | ||
+ | * Schrader, George F.; Elshennawy, Ahmad K.; Doyle, Lawrence E. (July 2000). Manufacturing processes and materials. ISBN 978-0-87263-517-3 | ||
+ | * Schwartz, Mel (2002). «Tin and alloys, properties». Encyclopedia of Materials, Parts and Finishes (2nd edición). CRC Press. ISBN 978-1-56676-661-6 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 11:50 9 ago 2023
L'estany (del llatí stannu), és un metal de color blanc argent, estructura cristalina, molt maleable i dúctil, que s'obté del mineral cassiterita a on es presenta com a òxit.
És utilisat per a recobrir uns atres metals i com a soldadura, en aleació en el coure forma el bronze. L'estany actua com a catalisador quan l'oxigen està en solució i ajuda a accelerar la reacció química.
El seu símbol és Sn i el seu número atòmic és 50.
Referències
- Cotton, Simon (29 de abril de 2014). «Book review: The last alchemist in Pari». Chemistry World. Royal Society of Chemistry
- Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Tin». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter. pp. 793-800. ISBN 978-3-11-007511-3
- Walker, Phil (1994). «Doubly Magic Discovery of Tin-100». Physics World 7 (June): 28. doi:10.1088/2058-7058/7/6/24
Bibliografia
- Schrader, George F.; Elshennawy, Ahmad K.; Doyle, Lawrence E. (July 2000). Manufacturing processes and materials. ISBN 978-0-87263-517-3
- Schwartz, Mel (2002). «Tin and alloys, properties». Encyclopedia of Materials, Parts and Finishes (2nd edición). CRC Press. ISBN 978-1-56676-661-6