Diferència entre les revisions de "Creu del Bartolo"
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel. | Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de [[1936]], als pocs dies d'iniciar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel. | ||
| + | |||
| + | === La Creu del Bartolo actual === | ||
| + | |||
| + | (Secció per completar) | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 19:12 19 ago 2022
La Creu del Bartolo és un monument situat prop del cim del Bartolo o mont Sant Miquel dins del Parc natural del Desert de les Palmes de la província de Castelló, és un monument alçat a 690 metros sobre el nivell de la mar, en el terme municipal de Benicàssim.
L'actual creu, que pesa al voltant de 90 tonellades i medix 24 metros, fon beneïda pel bisbe Cases Deordal el 12 de maig de 1985.
La festa se celebra l'últim dumenge d'octubre, que fon quan es va inaugurar la primera Creu del Bartolo en l'any 1902 i destruïda en 1936, a principis de la Guerra Civil.
Història
Les creus monumentals a inicis del sigle XX
A finals del Sigle XIX l'Iglésia Catòlica promou diverses iniciatives per a viure en sentit espiritual el canvi de sigle. En 1896 se celebra en Itàlia el XIV Congrés Catòlic Italià, en el que es promou la construcció de grans creus entre 1900 i 1901. Al papa Lleó XIII li va agradar l'idea tant que va demanar al Cardenal Domenico Maria Jacobini que ho promoguera a escala internacional. L'1 de novembre de 1900 el mateix Papa firmarà la carta encíclica Tametsi futura prospicientibus sobre Jesucrist redentor a l'inici del sigle XX, en la que, arreplegant els fruts de l'any jubilar, afirmava: "A cada pas la Creu nos ix a la trobada, com a estandart perpetu i eixemplar per a tots aquells que real i verdaderament, i no només de nom, vullguen seguir a Crist". Frut d'esta corrent també en Espanya es construiran numeroses creus monumentals.
Primera Creu del Bartolo
El bisbe de Tortosa, Mons. Pedro Rocamora, va decidir unir-se ad esta iniciativa construint una creu en el Desert de les Palmes, en el terme de Benicàssim, que llavors pertanyia a la seua diòcesis (hui pertany a la Diòcesis de Sogorp-Castelló).
La recaptació de fondos i el proyecte fon portat avant fonamentalment pel clero. Per ad este efecte es va editar un semanari anomenat La Cruz (La Creu), en les pàgines de la qual, ademés d'artículs de fondo, es publicaven les llistes de donatius que es rebien. En pocs anys es va recaptar la cantitat de 15.000 pessetes de l'época, donades per 12.317 persones.
El 17 de juliol de l'any 1901 es va decidir edificar la creu sobre el cim del mont Sant Miguel (més comunament conegut com "Bartolo" a causa de Fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, que va viure allí en el sigle XVII). Ademés de la resistència del sol i d'una posició idònea per a la resistència als vents, es buscava que la creu poguera divisar-se des de tota la província. Segons el semanari La Cruz, citat per Pedro Asín, des del cim del mont Bartolo es podien divisar "el Monsiá, les montanyes de Dénia, les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i les Columbretes, els monts d'Oropesa, atalayes d'Alcalà, el Penyagolosa, la Mola d'Ares, els Ports de Beceite i la Serra d'Espadà".
Les obres se li varen encarregar a l'ingenier valencià Bartle, que feu un presupost de 10.000 pessetes. L'escultor castellonenc Tomás Viciano va presentar els plans a inicis de març de 1901, i entre el 16 i 18 de març es va construir l'armassó de ferro. En juliol de 1901 s'acabà de construir-se la creu en els tallers i va quedar preparada per a ser traslladada al cim del mont Bartolo. Despuix d'adaptar el camí per al transport de les peces, en setembre de 1901 es va escomençar a construir el pedestal de la creu. Despuix d'un any, a finals de setembre de 1902, la creu ya estava conclosa. Fon beneïda el 26 d'octubre de 1902 pel bisbe de Tortosa, Mons. Rocamora.
La creu estava ancorada en un pedestal escalonat de pedra llaurada que media tres metros d'altura. La creu estava sostinguda per una estructura de ferro coberta de làmines metàliques i s'elevava 15 metros sobre el pedestal. L'altura total era, puix, de 18 metros.
Esta creu fon dinamitada el 17 d'agost de 1936, als pocs dies d'iniciar la Guerra Civil. Els seus restants encara poden vore's junt a les antenes de telecomunicacions del Bartolo i l'ermita de Sant Miquel Arcàngel.
La Creu del Bartolo actual
(Secció per completar)