Diferència entre les revisions de "Caiguda de Robespierre"
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En la vesprada del 9 de termidor va ser acusat de «tirania» i detingut per orde de la Convenció junt en els seus aliats [[Louis Saint-Just]] i [[Georges Couthon]] —també membres del Comité de Salvació Pública—, [[Philippe François Joseph Le Bas]] —del [[Comité de Seguritat General]]— i el seu germà menor [[Augustin Robespierre]]. Lliberats per la [[Comuna de París (Revolució francesa)|Comuna de París]] aquella mateixa tarde-nit, en la matinada del dia següent, 10 de termidor, varen ser capturats per les forces de la Convenció que varen assaltar l'[[Hôtel de Ville de Paris]] a on estaven reunits en els caudills de la Comuna. En haver segut declarats ''hors la loi'' («fòra de la llei») varen ser [[guillotina]]ts sense juí eixa mateixa vesprada, junt en els dirigents de la Comuna que els havien recolzat. El 9 de termidor es va convertir aixina en una de les dates clau de la Revolució Francesa, encara que la seua significació seguix sent objecte de debat, de la mateixa manera que la polèmica figura de Maximilien Robespierre, especialment sobre la seua responsabilitat en [[el Terror]]. | En la vesprada del 9 de termidor va ser acusat de «tirania» i detingut per orde de la Convenció junt en els seus aliats [[Louis Saint-Just]] i [[Georges Couthon]] —també membres del Comité de Salvació Pública—, [[Philippe François Joseph Le Bas]] —del [[Comité de Seguritat General]]— i el seu germà menor [[Augustin Robespierre]]. Lliberats per la [[Comuna de París (Revolució francesa)|Comuna de París]] aquella mateixa tarde-nit, en la matinada del dia següent, 10 de termidor, varen ser capturats per les forces de la Convenció que varen assaltar l'[[Hôtel de Ville de Paris]] a on estaven reunits en els caudills de la Comuna. En haver segut declarats ''hors la loi'' («fòra de la llei») varen ser [[guillotina]]ts sense juí eixa mateixa vesprada, junt en els dirigents de la Comuna que els havien recolzat. El 9 de termidor es va convertir aixina en una de les dates clau de la Revolució Francesa, encara que la seua significació seguix sent objecte de debat, de la mateixa manera que la polèmica figura de Maximilien Robespierre, especialment sobre la seua responsabilitat en [[el Terror]]. | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
[[Categoria:Revolució francesa]] | [[Categoria:Revolució francesa]] | ||
Revisió de 15:17 10 ago 2022
La caiguda de Robespierre es va produir el 9 de termidor de l'any II, segons el calendari republicà (el 27 de juliol de 1794 segons el calendari gregorià). El jacobí Maximilien Robespierre —conegut també com L'Incorruptible— era el membre més destacat i popular del Comité de Salvació Pública, l'orgue suprem del «govern revolucionari» que eixercia el poder en la República Francesa per delegació de la Convenció Nacional en uns moments en que la Revolució Francesa vivia els seus moments més difícils i tràgics.
En la vesprada del 9 de termidor va ser acusat de «tirania» i detingut per orde de la Convenció junt en els seus aliats Louis Saint-Just i Georges Couthon —també membres del Comité de Salvació Pública—, Philippe François Joseph Le Bas —del Comité de Seguritat General— i el seu germà menor Augustin Robespierre. Lliberats per la Comuna de París aquella mateixa tarde-nit, en la matinada del dia següent, 10 de termidor, varen ser capturats per les forces de la Convenció que varen assaltar l'Hôtel de Ville de Paris a on estaven reunits en els caudills de la Comuna. En haver segut declarats hors la loi («fòra de la llei») varen ser guillotinats sense juí eixa mateixa vesprada, junt en els dirigents de la Comuna que els havien recolzat. El 9 de termidor es va convertir aixina en una de les dates clau de la Revolució Francesa, encara que la seua significació seguix sent objecte de debat, de la mateixa manera que la polèmica figura de Maximilien Robespierre, especialment sobre la seua responsabilitat en el Terror.