Diferència entre les revisions de "La Foradada"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Isla con agujero de Columbretes.JPG|300px|miniaturadeimagen|Illa Foradada, en les Columbretes.]] | ||
'''La Foradada''', també nomenada '''''Ferrer''''', és un dels illots de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], situat al suroest de l'[[illa Grossa]], la més gran de l'archipèlec, i al sur de l'illa [[la Ferrera]] i [[el Carallot]]. | '''La Foradada''', també nomenada '''''Ferrer''''', és un dels illots de l'[[archipèlec]] de les [[Columbretes]], situat al suroest de l'[[illa Grossa]], la més gran de l'archipèlec, i al sur de l'illa [[la Ferrera]] i [[el Carallot]]. | ||
Revisió de 15:14 29 jul 2022
La Foradada, també nomenada Ferrer, és un dels illots de l'archipèlec de les Columbretes, situat al suroest de l'illa Grossa, la més gran de l'archipèlec, i al sur de l'illa la Ferrera i el Carallot.
Topònim
Popularment sempre ha sigut nomenat pels peixcadors com La Foradada. No obstant això, va ser nomenada com a Ferrer pel capità Smith i com a Horadada pel capità Rafael Pardo de Figueroa.[1]
El seu nom es deu al fet que presenta una gran cavitat en el centre.
Història
Històricament, va servir de refugi per a les activitats dels contrabandistes durant els sigle XIX i principi del XX. El forat de l'illa constituïa un abric natural per als barcos que es dedicaven al contrabando, puix que podien romandre amagats als prismàtics dels servicis de vigilància. Estos ultims, per tal de posar fi al contrabando en l'illa, optaren per provocar una explosió de roques, que transformà considerablement la morfologia de l'illa.[1]
Geografia
El grup de la Foradada està integrat pels illots Lobo i Méndez Núñez, i la Pedra Joaquín i Jorge Juan (un banc).[1]
La Foradada, l'illa principal d'este conjunt, té forma triangular i pràcticament no dispon de sol en tota l'illa. Es caracterisa pels seus abruptes penya-segats, que sovint es convertixen en parets verticals, i pel to roig de les roques. La forma de l'illa és la d'un arc natural obert al centre, al qual es pot accedir a peu en molta dificultat fins a l'interior. En l'interior es troba una baïa d'aigües someres, tancada a est i surest pels illots Lobo i Méndez Núñez.
Protecció
Les Columbretes foren declarades parc natural pel Decret 15/1988, de 25 de giner de la Generalitat Valenciana,[2] i reserva marina de 4.400 hectàrees per orde de 19 d'abril de 1990, del Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació.[3] Foren requalificats com a reserva natural per llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana.[4]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Columbretes. En la cresta del volcán.
- Archivat el 27 de setembre de 2013 archivat en Wayback Machine. Universitat Jaume I (espanyol)
- ↑ Decret 15/1988, de 25 de giner, del Consell de la Generalitat Valenciana, de declaració de Parc Natural de les Illes Columbretes. (DOGV núm. 752, de 29.01.88)
- ↑ Ordre de 19 d'abril de 1990 per la qual s'establix una reserva marina en l'entorn de les Illes Columbretes
- ↑ Llei 11/1994, de 27 de decembre, de la Generalitat Valenciana, d'espais naturals protegits. (DOGV núm. 2423, de 09/01/1998)