Canvis

Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, a on explica les seues costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):

Plini fon capaç de compaginar estes activitats en els seus propis estudis, els quals no abandonà, tal com afirma [[Plini el Jove]] en un fragment, a on explica les seues costums i hàbits diaris.<ref name="CECILI">CECILI SEGON, Plini. ''Lletres''. Barcelona : Fundació Bernat Metge, 1927. 2 v. Text revisat i traducció de Marçal Olivar.</ref>  (Ep. 3,5,9, ss):

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractés. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanés de tornar a començar, el meu tio li digué: "Ho havies entès, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''"[9] Abans de fer-se clar anava a vore l'emperador Vespasià -- ya que este també aprofitava les nits, -- per tal d'eixercir el càrrec que li havia segut assignat. De tornada a casa, el restant del temps es lliurava als estudis. [10] Despuix del dinar -- que ell prenia, entre dia, llauger i de fàcil digestió, a la manera dels antics, -- en l'estiu, si li vagava, jeia al sol, li era llegit un llibre, i anotava i extractava. Cert, no llegí ell res que no extractarà. Solia també dir que no hi havia llibre tan dolent que no fora de profit en alguna de les seues parts. [11] Una volta s'havia assolejat, la major part dels dies es rentava en aigua freda, despuix tastava alguna cosa i dormia una miqueta. Tot seguit, com si haguera començat una atra jornada, treballava fins a l'hora de sopar. Durant el sopar llegia un llibre i prenia notes, i això de correguda. [12] Em ve a la memòria que, com un dels seus amics, per tal com un llector recitava malament, interrompé la llectura i demanara de tornar a escomençar, el meu tio li digué: "¿Ho havies entés, veritat?" I com ell assentia: "Llavors, ¿per qué interrompies? Hem perdut ben be deu ralles per esta interrupció teua." Tan gran era el seu aprofitament del temps!''

''[13] En l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, en l'hivern aixina que es fea fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els atres quefers i el brogit de la ciutat. De vacacions, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em refereixc a les seues operacions interiors, car mentres el fregaven i l'eixugaven, o be escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viage, desentenent-se llavors de tota atra cura, d'esta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robara cap moment als estudis -- en el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es fea dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recorde que un dia em va reptar perqué em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar estes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''

''[13] En l'estiu s'aixecava de sopar que encara era clar, en l'hivern aixina que es fea fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els atres quefers i el brogit de la ciutat. De vacacions, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany" em referixc a les seues operacions interiors, car mentres el fregaven i l'eixugaven, o be escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viage, desentenent-se llavors de tota atra cura, d'esta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent -- les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruea del cel no li robara cap moment als estudis -- en el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es fea dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recorde que un dia em va reptar perqué em passejava: "Podries, tanmateix -- digué, -- aprofitar estes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''

Per atra banda, sembla que Plini el Vell posseïa un esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i Àfrica a causa d’alguns viages tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l'any [[73]].

Per atra banda, sembla que Plini el Vell posseïa un esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i Àfrica a causa d’alguns viages tal com ho explica Münzer, el qual assigna la data de l'any [[73]].

Més tart, durant el regnat de [[Tito]], exactament en l'any [[79]] d. C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de [[Nàpols]], lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l'erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l'explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):

Més tart, durant el regnat de [[Tito]], exactament en l'any [[79]] d. C., va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de [[Nàpols]], lloc a on es trobava al moment de la seua mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de vore l'erupció en directe, va morir en Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesubi. Este episodi és el més conegut de la seua biografia, i Plini el Jove l'explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):

<< ''[4] Estava en Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'a on pogura albirar-se millor aquella maravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben be de quina montanya eixia, despuix es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

<< ''[4] Estava en Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè abans de les calendes de setembre la meua mare l'assebentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumades. [5] [...] Es posa les sandàlies i puja en un lloc des d'a on poguera albirar-se millor aquella maravella. S'aixecava el núvol -- els que s'ho miraven de llunt no sabien ben be de quina montanya eixia, despuix es va saber que del Vesuvi, -- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap d'atre arbre.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminnècia del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la traguera d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llançà pel camí dret cap allà d'a on els atres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectàcul semblà extraordinari i digne d'ésser conegut més de la vora. Manà aparellar un libúrnica i em dóna permís d'anar en ell, si yo volia. Li vaig respondre que preferia més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ya eixia de casa quan rep un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminència del perill -- per tal com a la seua villa queia al bell dessota de la montanya i no li restava atra fugida que per les naus, -- li pregava que la traguera d'aquell mal tan extrem. [9]. Ell canvia llavors de parer i apressa tant com pot allò que havia començat en un intent científic. Vara uns quants quatrirrems i hi puja ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perqué la riba era freqüentada per la seua amenitat. [10] Es llançà pel camí dret cap allà d'a on els atres fugen, té encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''

''11. Ya la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ya queien roques i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, pero, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna favoreix als corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la mitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'atre, mana que hom prepari el bany. Un cop rentant es posa a taula, i sopa joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''11. Ya la cendra que hi ha en les naus, més calenta i més espessa a mida que algú s'hi atansava. Ya cauen roques i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ya la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les plages. Vacilà un instant si havia de recular. Tot seguit, pero, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna favoreix als corajosos. Arriba't a casa de Pomponià."  [12] Este estava en Estàbies, i la mitat del golf -- car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la plaja -- el separava de nosatres. Allà, -- baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent -- havia portat els embalums a les naus decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per este vent, que li era favorable, el meu tio l'abraça que tot tremolava, el conhorta, l'anima i per tal d'apaivagar en la seua serenitat la temor de l'atre, mana que hom prepare el bany. Una volta rentant es posa en la taula, i sopa joyosament o, lo que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.''''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduixo, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

''13. Mentrestant, en la montanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevades, l'esclat i la claror de les quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per dona remei a l'espant, que allò eren fogaines dels llauradors deixades a causa de la sotragada i villes abandonades que cremavan en la solitut. Llavors se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Pero el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ya a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'haguera entretengut al cubícul, eixir-ne hauria segut impossible. Deixondit, ix i va a reunir-se en Pomponià i els atres que havien estat en vella. [15] Deliberen tots plegats si romandran baix sostre o si vagaran pel ras. Perqué els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per be que llaugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La Comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la plaja i de vore de la vora qué permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llançol, estés demanà i begué aigua fresca, per dos vegades. Despuix les flames, i, precursora de les flames la sentor del sofre, posen els atres en fuga i el desperten. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que Yo deduïxc, per tal com la calija massa espessa li tapà la respiració i li clogué l'estòmec, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar -- este era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de vore-hi -- el seu cos fon trobat sancer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no estar mort. >>''

L'episodi de la mort de Plini el Vell es data en el 22 d'agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atra hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matara per aixina acabar en el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>

L'episodi de la mort de Plini el Vell es data en el 22 d'agost de l’any 79, quan este contava en 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL. ''Història Natural.'' Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref>També hi ha una atra hipòtesis sobre la seua defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matara per aixina acabar en el seu patiment i la seua agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>

== Pensament ==

== Pensament ==

Plini el Vell, escritor entre atres coses, va dedicar la seua vida al cult, a la lectura i a la reflexió. Les seues inquietuts pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extraure'n una conclusió i aixina presentar-ne resultats, no tant com a modo d' investigador, sinó com a tot escritor que reflexa els seus pensaments en la seua obra. Aixina puix, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analisar el treball de Plini el Vell.     

Plini el Vell, escritor entre atres coses, va dedicar la seua vida al cult, a la llectura i a la reflexió. Les seues inquietuts pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extraure'n una conclusió i aixina presentar-ne resultats, no tant com a modo d'investigador, sino com a tot escritor que reflexa els seus pensaments en la seua obra. Aixina puix, "Naturalis Historia", és una font bàsica per analisar el treball de Plini el Vell.     

Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" a on es parla de l'història de l'art, cal dir que el fet d'escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de voltes és possible que per mig dels texts es puga vore el pensament, idea i  opinió de l'autor respecte l'art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa vore el fet que assumix els cànons artístics de l'antiguetat, els quals eren caracteritzats per llínees generals i una imitació de la naturalea. També es pot afirmar que Plini el Vell fon un romà tradicional, ya que el sentit d'utilitat predomina en moltes ocasions en moments a on dóna la seua opinió sobre l'art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció d'ostentació, a on en este grup s'hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per atra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ya que per a ell eren obres útils, i esta idea li entusiasmava.   

Basant-se en l'apartat de "Naturalis Historia" a on es parla de l'història de l'art, cal dir que el fet d'escriure sobre art, involuntàriament, la majoria de voltes és possible que per mig dels texts es puga vore el pensament, idea i  opinió de l'autor respecte l'art. Plini el Vell, a partir dels seus escrits deixa vore el fet que assumix els cànons artístics de l'antiguetat, els quals eren caracterisats per llínees generals i una imitació de la naturalea. També es pot afirmar que Plini el Vell fon un romà tradicional, ya que el sentit d'utilitat predomina en moltes ocasions en moments a on dona la seua opinió sobre l'art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres que per a ell no són res més que una intenció d'ostentació, a on en este grup s'hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per atra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ya que per a ell eren obres útils, i esta idea li entusiasmava.   

== Obra ==

== Obra ==

=== ''Naturalis Historia'' ===

=== ''Naturalis Historia'' ===

L'obra de Plini el Vell nomenada ''Història natural'' datada abans de l'any [[77]] de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal. ''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> és l'obra més coneguda i més valorada de tota la seua carrera literària. És una obra extensa que conté 37 llibres, encara que estos són els que nos han arribat. És una obra d'estil desigual i de gran complicació, pero, interessant pel volum de senyes que conté.  

L'obra de Plini el Vell nomenada ''Història natural'' datada abans de l'any [[77]] de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal. ''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> és l'obra més coneguda i més valorada de tota la seua carrera lliterària. És una obra extensa que conté 37 llibres, encara que estos són els que nos han arribat. És una obra d'estil desigual i de gran complicació, pero, interessant pel volum de senyes que conté.  

Comença en la descripció del món, els seus elements i la seua geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’home, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels atres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32 es parla d'alguns aspecte de medicina, i finalment, del 33 al 37 tracten sobre els sers inanimats, com per eixemple, els metals, els colors, i les pedres.  

Comença en la descripció del món, els seus elements i la seua geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’home, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels atres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32 es parla d'alguns aspecte de medicina, i finalment, del 33 al 37 tracten sobre els sers inanimats, com per eixemple, els metals, els colors, i les pedres.  

Sobre els volums que tracten de l'història de l’art:

Sobre els volums que tracten de l'història de l’art:

'''Volum 33''': En este volum s’hi expliquen els metalls. Menciona les seues propietats i els llocs a on es poden trobar. També parla de l’[[or]] i de l'[[argent]], els quals servien per decorar estàtues en els temples antics, en objectes d'orfabreria, etc. Per tant, la importància de les civilitzacions antigues com Egipte pren rellevància.   

'''Volum 33''': En este volum s’hi expliquen els metals. Menciona les seues propietats i els llocs a on es poden trobar. També parla de l’[[or]] i de l'[[argent]], els quals servien per decorar estàtues en els temples antics, en objectes d'orfebreria, etc. Per tant, la importància de les civilisacions antigues com Egipte pren rellevància.   

'''Volum 34''': En este volum s'hi parla del [[coure]]. Se'n mencionen les propietats i es parla de tota l'història de l'estatuària en [[bronze]]. Per tant, l'autor explica i fa menció de totes les estàtues i monuments honorífics de [[Antiga roma|Roma]].   

'''Volum 34''': En este volum s'hi parla del [[coure]]. Se'n mencionen les propietats i es parla de tota l'història de l'estatuària en [[bronze]]. Per tant, l'autor explica i fa menció de totes les estàtues i monuments honorífics de [[Antiga roma|Roma]].   

'''Volum 35''': En este volumen s'hi expliquen els colors i els minerals. Atra vegada es parla de les seues propietats i en fa una llarga explicació de la seua utilisació. Això dóna pas a parlar dels primers inicis de l'història de la pintura.  

'''Volum 35''': En este volum s'hi expliquen els colors i els minerals. Atra vegada es parla de les seues propietats i en fa una llarga explicació de la seua utilisació. Això dona pas a parlar dels primers inicis de l'història de la pintura.  

'''Volum 36''': En este volum s'explica el marbre i atres pedres, a on es procedeix a parlar de l'història de l'escultura i la descripció d’algunes obres arquitectòniques. És evident, que el tema fa referència als llocs geogràfics d’a on procedixen peces fetes en els materials descrits, i per tant, no és rar que Grècia i Roma prenguen presència a l'obra. En este llibre, també menciona alguna de les maravelles del món, a on cita a Tebes d'Egipte, la ciutat sospesa sobre pilars.   

'''Volum 36''': En este volum s'explica el marbre i atres pedres, a on es procedeix a parlar de l'història de l'escultura i la descripció d’algunes obres arquitectòniques. És evident, que el tema fa referència als llocs geogràfics d’a on procedixen peces fetes en els materials descrits, i per tant, no és rar que Grècia i Roma prenguen presència a l'obra. En este llibre, també menciona alguna de les maravelles del món, a on cita a Tebes d'Egipte, la ciutat sospesa sobre pilars.   

Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilisar per a realisar "Naturalis Historia", sobretot en els volums que tracten de l'història de l'art. Les fonts que va consultar li varen servir per extraure informació o be per inspirar-se a l'hora de crear l'obra. Tals orígens s’atribuïxen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per atra banda, si que nos ha arribat informació d'atres artistes que varen servir d'inspiració a l'autor, ya que ell mateix els menciona en els seus índex.  

Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilisar per a realisar "Naturalis Historia", sobretot en els volums que tracten de l'història de l'art. Les fonts que va consultar li varen servir per extraure informació o be per inspirar-se a l'hora de crear l'obra. Tals orígens s’atribuïxen a tractats d’art antics, tots ells perduts. Per atra banda, si que nos ha arribat informació d'atres artistes que varen servir d'inspiració a l'autor, ya que ell mateix els menciona en els seus índex.  

El método empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

El mètodo empleat va ser sempre el mateix; utilisà un sistema de numeració el qual en primer lloc anunciava el volum del qué es tractava i a continuació citava cada un dels escritors els quals va consultar, i en alguns casos, també descrivia el tema que havia extret d'est autor per tal de descriure'l a posteriori ell mateix.  

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribuix l'inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d'Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a hòmens analistes, historiadors i escritors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en compte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

Hi ha una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, pero cal destacar-ne els més importants relacionats en temes d'art: [[Jenócrates de Sición]] a qui se li atribux la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono de Cáristo els quals els hi correspon algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa els autors estrangers. A Licinio Murciano se li atribuix l'inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d'Asia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. Per atra banda, Plini menciona a hòmens analistes, historiadors i escritors llatins com Valerio Antias, Cornelio Nepote o Anio Fetial, els quals els té en conte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>

== Edicions posteriors ==

== Edicions posteriors ==