Diferència entre les revisions de "Bavaria (estàtua)"
(Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de | + | '''Bavaria''' (nom en [[llatí]] de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a [[Bavera]]. Situada a la [[Theresienwiese]] constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la [[Ruhmeshalle]], l'edificació d'orde dòric en tres ales. |
| − | En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de | + | En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la [[Theresienwiese]] de [[Munich]] és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei [[Lluís I de Bavera]] ([[1786]]–[[1868]]) en els anys [[1843]]–[[1850]] i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de [[bronze]]. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una [[Escala de caragol|escala de caragol]], que oferix una espectacular vista del païsage. |
== Context històric == | == Context històric == | ||
| − | En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a | + | En la joventut del príncep [[Lluís I de Baviera|Lluís]], es manifestaven les ambicions de poder de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó I]] de [[França]], d'una banda, i d'[[Àustria]], per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a [[1805]], en qué Napoleó va lliberar a Bavera i va posar en el tro a [[Maximilià I Josep de Bavera]] en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bàvara, situació que es va prolongar fins a la [[batalla de Leipzig]] en [[1813]]. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Bavera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en [[1825]], va manar construir el [[Valhalla]] en [[Ratisbona]], la Ruhmeshalle en [[Munich]] i la Befreiungshalle en [[Kelheim]], totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única en [[Alemanya]]. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar". |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Revisió de 15:05 28 jun 2022
Bavaria (nom en llatí de Bavera) és la figura alegòrica femenina que simbolisa a Bavera. Situada a la Theresienwiese constituïx una unitat figurativa i simbòlica en la Ruhmeshalle, l'edificació d'orde dòric en tres ales.
En les arts plàstiques, l'estàtua colossal en bronze situada en la Theresienwiese de Munich és la representació més famosa i també la més monumental de Bavaria. Va ser erigida per encàrrec del rei Lluís I de Bavera (1786–1868) en els anys 1843–1850 i constituïx una unitat en l'edificació de la Ruhmeshalle. Representa una proea tècnica quant a estàtues de bronze. En el cap de l'estàtua hi ha una plataforma d'observació per a dos persones, accessible per una escala de caragol, que oferix una espectacular vista del païsage.
Context històric
En la joventut del príncep Lluís, es manifestaven les ambicions de poder de Napoleó I de França, d'una banda, i d'Àustria, per l'altre. La casa real de Wittelsbach era llavors apenes un joguet dels dos grans poders. I això va proseguir fins a 1805, en qué Napoleó va lliberar a Bavera i va posar en el tro a Maximilià I Josep de Bavera en el títul de rei. Durant tot este temps es varen succeir múltiples guerres en terra bàvara, situació que es va prolongar fins a la batalla de Leipzig en 1813. En este context, el príncep hereu Lluís pensava sobre una "Bavera de totes les tribus" i d'una "gran nació alemana". Va imaginar diversos proyectes d'edificis i de monuments artístics nacionals representatius. Despuix del seu ascens al tro en 1825, va manar construir el Valhalla en Ratisbona, la Ruhmeshalle en Munich i la Befreiungshalle en Kelheim, totes finançades del seu propi presupost. En totes elles va procurar representar una unitat política i artística, única en Alemanya. Somiava a convertir a Munich en la "Atenes del Isar".
Bibliografia
- Frank Otten: Die Bavaria. in: Hans-Ernst Mettig, Volker Plagemann: Denkmäler im 19. Jahrhundert. Studien zur Kunst donis 19. Jahrhunderts. Bd 20. Prestel, München 1972, S.107-112. ISBN 3-7913-0349-X ISSN 0081-7325 0081-7325
- Paul Ernst Rattelmüller: Die Bavaria. Geschichte eines Symbols. Hugendubel, München 1977, ISBN 3-88034-018-8
- Helmut Scharf: Nationaldenkmal und nationale Frage in Deutschland am Beispiel der Denkmäler Ludwig I. von Bayern und deren Rezeption. Dissertation Uni Frankfurt 1978. Giessen 1985.
- Christian Gruber, Christoph Hölz: Erz-Zeit. Ferdinand von Miller – Zoom 150. Geburtstag der Bavaria. HypoVereinsbank, München 1999, ISBN 3-930184-21-4
- Manfred F. Fischer, Sabine Heym: Ruhmeshalle und Bavaria. Amtlicher Führer. Bayerische Verwaltung der staatlichen Schlösser, Gärten und Seen, München 1997, ISBN 3-9805654-3-2
- Ulrike Kretschmar: Der kleine Finger der Bavaria. Entstehungsgeschichte der Bavaria von Ludwig von Schwanthaler anläßlich der Auflage „Der kleine Finger der Bavaria“ (Bronze-Reproduktion). Offenbach am Main 1990, ISBN 3-921785-53-7