Diferència entre les revisions de "Tammuz"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Dumuzi i la seua esposa Inanna]]
+
[[File:Marriage of Inanna and Dumuzi.png|thumb|250px|Representació de Tammuz i la seua esposa Inanna]]
  
'''Dumuzi''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''', '''Tammuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un dèu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]].
+
'''Tammuz''', '''Amausshumgal''', '''Tummuz''' (en [[hebreu]] תַּמּוּז), en [[àrap]] تمّوز, tammūz; en [[sumeri]] '''Dumuzid''' (fill del tro) va ser un dèu de la [[mitologia sumèria]] germà de les deeses [[Belili]] i [[Bilulu]].
  
 
Es va casar en [[Inanna]], la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.  
 
Es va casar en [[Inanna]], la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en el [[Venus (planeta)|Venus]]. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.  

Revisió de 19:39 29 març 2023

Representació de Tammuz i la seua esposa Inanna

Tammuz, Amausshumgal, Tummuz (en hebreu תַּמּוּז), en àrap تمّوز, tammūz; en sumeri Dumuzid (fill del tro) va ser un dèu de la mitologia sumèria germà de les deeses Belili i Bilulu.

Es va casar en Inanna, la deesa de l'amor i de la guerra, identificada en el Venus. Sembla que varen confluir dos divinitats diferents en esta figura per això se'l representa com un peixcador o un pastor. En tot cas, és el dèu de la fertilitat i el creiximent.

Va protagonisar una baixada a l'infern, un tema recurrent en totes les mitologies antigues, i per això coneixia de prop la mort i podia regular la vida. Els cerimonials que celebraven estes situacions varen tindre forta acceptació popular i se centraven en la simulació d'un funeral que durava una semana durant el solstici d'estiu. Esta tradició va penetrar inclús entre els judeus (hi ha una protesta d'Ezequiel al respecte).

Bibliografia

  • Jordan Michael, Enciclopèdia dels deus
  • Gods, goddesses, and mythology: vol. 4. Nova York: Marshall Cavendish, 2005