Diferència entre les revisions de "Llengües escandinaves"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:llenguesnordiques.png|thumb|right|Llengües npordiques. Blau les continentals i vert les insulars.]]
 
[[Image:llenguesnordiques.png|thumb|right|Llengües npordiques. Blau les continentals i vert les insulars.]]
  
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expresió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.  
+
Se coneix en el nom de '''llengües nòrdiques'''<ref> Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.</ref> a les ''llengües germàniques septentrionals''<ref>Expresió gastada en [[genètica llingüística]] (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. [http://www.ethnologue.com/show_family.asp?subid=90971 Language Family Trees Indo-European, Germanic, North]. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).</ref> o ''llengües escandinaves'' <ref> Terme que apareix en estudis llingüístics sobre [[Escandinàvia]] ([http://uit.no/scandiasyn/scandiasyn/1 Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo]. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e.'', [[danés]], [[suec]] i [[noruec]]</ref>. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les [[Llengües indoeuropees]], junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.  
  
 
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'inmigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].
 
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Suècia]], les [[Illes Feroe]], [[Islàndia]] i [[Groenlàndia]], aixina com per una significativa minoria sueca en [[Finlàndia]] i per grups d'inmigrants en [[Amèrica del Nort]] i [[Austràlia]].

Revisió de 22:19 17 jun 2009

Archiu:Llenguesnordiques.png
Llengües npordiques. Blau les continentals i vert les insulars.

Se coneix en el nom de llengües nòrdiques[1] a les llengües germàniques septentrionals[2] o llengües escandinaves [3]. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les Llengües indoeuropees, junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.

Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en Dinamarca, Noruega, Suècia, les Illes Feroe, Islàndia i Groenlàndia, aixina com per una significativa minoria sueca en Finlàndia i per grups d'inmigrants en Amèrica del Nort i Austràlia.

Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una lengua escanidnava com a llengua materna, incluint una significativa minoria sueca en Finlàndia.

Referències

  1. Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.
  2. Expresió gastada en genètica llingüística (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Language Family Trees Indo-European, Germanic, North. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).
  3. Terme que apareix en estudis llingüístics sobre Escandinàvia (Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e., danés, suec i noruec