Diferència entre les revisions de "Cervia"
(Text reemplaça - 'cérvol' a 'cervo') |
|||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
La ciutat va seguir una sort similar a la d'atres ciutats de la Romanya. Inicialment possessió de l'arquebisbat de Ravenna, en l'any [[1247]] la ciutat va passar a [[Venècia]] a la que es va sometre per evitar caure en mans de Ravenna, pero finalment va retornar a esta encara que li varen disputar la possessió [[Forlì]] i els Montefeltro. | La ciutat va seguir una sort similar a la d'atres ciutats de la Romanya. Inicialment possessió de l'arquebisbat de Ravenna, en l'any [[1247]] la ciutat va passar a [[Venècia]] a la que es va sometre per evitar caure en mans de Ravenna, pero finalment va retornar a esta encara que li varen disputar la possessió [[Forlì]] i els Montefeltro. | ||
| − | En l'any [[1278]] l'[[emperador]] va | + | En l'any [[1278]] l'[[emperador]] va reconéixer la sobirania del Papa en la Romanya, i encara que per un temps les forces pontifícies es varen impondre va passar als Polenta de Ravenna. En [[1357]] va ser dominada pel Papa. En l'any [[1383]] la va dominar Galeotto Malatesta i despuix va retornar al Papa quan els Malatesta la varen entregar a canvi de la investidura com a vicaris imperials de Cesena en l'any [[1433]]. |
En l'any 1667 la ciutat fon destruïda per ser poc saludable i es va traslladar al seu actual emplaçament. | En l'any 1667 la ciutat fon destruïda per ser poc saludable i es va traslladar al seu actual emplaçament. | ||
| − | Va permanéixer en mans del Papa fins a l'any [[1797]], en | + | Va permanéixer en mans del Papa fins a l'any [[1797]], en que, ocupada per [[França]], va passar a la República Cispadana i posteriorment a la República Cisalpina. En l'any [[1814]] fon ocupada pels austríacs i en [[1815]] fon reconeguda possessió del Papa pel Congrés de Viena. En l'any [[1860]] va passar al Regne de Sardenya. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 22:08 11 jul 2022
Cervia és un municipi italià, situat en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.
Segons el cens de l'any 2018, conta en una població de 28.700 habitants.
Història
Les salines de Cervia foren explotades pels etruscs i més tart pels romans.
En el sigle II ya fon sèu d'un bisbat en Sant Eleuteri; en el sigle VII (any 601) es nomena al bisbe Sant Geronci que va assistir a un concili convocat pel Papa Simac.
Va passar als ostrogots i bizantins quedant dins l'Exarcat de Ravenna. En l'any 709 la ciutat, fon acusada de participar en la conspiració de l'arquebisbe contra Bizanci i fon destruïda per l'exarca Teodor. Els habitants es varen traslladar a un emplaçament millor i més saludable i varen fundar una nova ciutat que es va dir Cervia segons uns per acervi (forta de sal) i segons atres pels cervos que en aquells temps poblaven la regió.
La ciutat va seguir una sort similar a la d'atres ciutats de la Romanya. Inicialment possessió de l'arquebisbat de Ravenna, en l'any 1247 la ciutat va passar a Venècia a la que es va sometre per evitar caure en mans de Ravenna, pero finalment va retornar a esta encara que li varen disputar la possessió Forlì i els Montefeltro.
En l'any 1278 l'emperador va reconéixer la sobirania del Papa en la Romanya, i encara que per un temps les forces pontifícies es varen impondre va passar als Polenta de Ravenna. En 1357 va ser dominada pel Papa. En l'any 1383 la va dominar Galeotto Malatesta i despuix va retornar al Papa quan els Malatesta la varen entregar a canvi de la investidura com a vicaris imperials de Cesena en l'any 1433.
En l'any 1667 la ciutat fon destruïda per ser poc saludable i es va traslladar al seu actual emplaçament.
Va permanéixer en mans del Papa fins a l'any 1797, en que, ocupada per França, va passar a la República Cispadana i posteriorment a la República Cisalpina. En l'any 1814 fon ocupada pels austríacs i en 1815 fon reconeguda possessió del Papa pel Congrés de Viena. En l'any 1860 va passar al Regne de Sardenya.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cervia.