Proyecte Manhattan

El Proyecte Manhattan (en anglés: Manhattan Project) fon un proyecte de investigació i desenroll portat a terme durant la Segona Guerra Mundial que va produir les primeres armes nuclears, liderat pels Estats Units en el respal del Regne Unit i de Canadà. Des de 1942 fins a 1946, el proyecte va estar baix la direcció del general major Leslie Groves, del Cos d'Ingeniers de l'Eixèrcit dels Estats Units, mentres que el físic nuclear Robert Oppenheimer va ser el director del Laboratori Nacional de Los Alamos, en el que es varen dissenyar les pròpies bombes nuclears. L'unitat militar participant en el proyecte va rebre la designació de Districte Manhattan (en anglés: Manhattan District), nom que gradualment va substituir el nom en clau oficial, Desenroll de Materials Substituts (en anglés: Development of Substitute Materials). En el seu transcurs el proyecte va absorbir al seu equivalent britànic previ, el proyecte Tube Alloys. El Proyecte Manhattan va escomençar de forma modesta, creixent progressivament fins a tindre més de 130 000 empleats i alcançar un cost de casi 2000 millons de dólars. Més del 90 % del presupost es va destinar a la construcció de fàbriques i a la producció de materials fisibles, en menys del 10 % destinat al desenroll i producció d'armes. L'investigació i producció varen tindre lloc en més de 30 llocs per tots els Estats Units, Regne Unit i Canadà.

Es varen desenrollar dos tipos de bombes atòmiques de forma simultànea durant la guerra: un arma de fissió de tipo balístic, relativament senzilla, i un arma nuclear d'implosió, de major complexitat. El disseny de fissió de la bomba Thin Man va resultar ser poc pràctic per al seu us en plutoni, per tant es va desenrollar un arma més senzilla denominada Little Boy que utilisava urani-235, un isòtop que constituïx solament el 0,7 % del urani en estat natural. Els treballadors del proyecte varen tindre dificultats per a separar este isòtop del urani-238 a causa de les seues semblances químiques i de massa. Es varen amprar tres métodos per al enriquiment d'urani: l'us de calutrons, la difusió gaseosa i la termoforesis. La majoria d'estos treballs es varen portar a terme en les instalacions Clinton Engineer Works, en Oak Ridge (Tennessee).