Maximilien Robespierre

Robespierre c. 1790, (anònim), Museu Carnavalet, París, França

Maximilien François Marie Isidore de Robespierre (Arras, 6 de maig de 1758 - París, 28 de juliol de 1794) conegut com Maximilien Robespierre, fon un advocat, escritor, orador i polític francés apodat «l'Incorruptible». Fon un dels més prominents mandataris de la Revolució francesa, diputat, president per dos voltes de la Convenció Nacional, cap indiscutible de la facció més radical dels jacobins i membre del Comité de Salvació Pública, entitat que governà França durant el periode revolucionari conegut com "el terror".

Robespierre, juriste de professió, inicià la seua carrera com juge penal de la diócesis d'Arras, ademés d'eixercir com defensor llegal, especialment dels sectors més desposseïts, lo qual, junt en la seua forta oposició a la pena de mort abans de governar i la notorietat que acumulà com escritor, el convertiren en un dels més notoris advocats d'Arras. La seua notorietat pronta el portaren a la política, resultant electe diputat pel Tercer Estat en els Estats Generals de 1789, encarrilant-se des de llavors en un imminent ascens polític, fins alcançar la presidència de la Convenció Nacional i transformar-se en un dels més poderosos lìders de la Revolució.

Entre 1793 i 1794, liderà el denominat «Regne del terror», durant el qual governà França de forma autocràtica, sumint al país en un periodo de perseguiments polítics, incertitut generalisada i continues eixecucions per traïció, sedició, conspiració, entre moltes atres acusacions. Este periodo presentà a un Robespierre autoritari i decidit a purificar a França de qualsevol opositor a la Revolució, aplegant a justificar en la seua defensa l'us de la pena de mort a la que tant s'havia opost en el passat.

Finalment, posteriorment a la mort de Danton, se desencadenaren una série de divisions polítiques dins de la Convenció Nacional, i Robespierre reaccionà concentrant cada volta més poder en el Comité de Salut Pública. Açó soles agravà encara més la situació, provocant que un cos de soldats oposts a les seues polítiques assaltaren l'Ajuntament de París, a on ell i varis dels seus seguidors es trobaven, va ser trobat ferit en la mandíbula per un supost intent de suïcidi sabent que anaven a condenar-lo. Fon arrestat i guillotinat el 28 de juliol de 1794 (10 de Termidor) junt a vintiú dels seus seguidors.

Robespierre acabà sucumbint a la seua caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat. La seua mort fon seguida d'una reacció termidoriana que desmantellà el regim del terror i feu miquetes el govern purament revolucionari, que fon reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.