Diferència entre les revisions de "Dia Mundial de la Poesia"
(→Orige) |
|||
Llínea 5: | Llínea 5: | ||
El 5 de febrer de 1998, l'editor Antonio Pastor Bustamante va solicitar a l'organisació UNESCO la creació del Dia Mundial de la Poesia. Despuix d'analisar la seua proposta, eixe mateix any, l'organisació internacional va acceptar la seua solicitut: | El 5 de febrer de 1998, l'editor Antonio Pastor Bustamante va solicitar a l'organisació UNESCO la creació del Dia Mundial de la Poesia. Despuix d'analisar la seua proposta, eixe mateix any, l'organisació internacional va acceptar la seua solicitut: | ||
− | {Cita|El Director General de l'UNESCO m'ha demanat que acuse rebut de la seua atenta carta del passat 9 d'abril, per la que té a ben comunicar-li l'èxit que ha tingut...la seua proposta de declarar el Dia Internacional de la Poesia.|UNESCO}} | + | {{Cita|El Director General de l'UNESCO m'ha demanat que acuse rebut de la seua atenta carta del passat 9 d'abril, per la que té a ben comunicar-li l'èxit que ha tingut...la seua proposta de declarar el Dia Internacional de la Poesia.|UNESCO}} |
Despuix de debatre les possibles dates de l'event i despuix de l'elecció preliminar del dia 23 d'abril, un any despuix de la primera carta, el Director General de l'UNESCO per sugerència d'Antonio Pastor Bustamante conclou que per l'existència del [[Dia Internacional del Llibre]] celebrat en la mateixa data es procediria a la busca d'una nova data per a celebrar el Dia Internacional de la Poesia: | Despuix de debatre les possibles dates de l'event i despuix de l'elecció preliminar del dia 23 d'abril, un any despuix de la primera carta, el Director General de l'UNESCO per sugerència d'Antonio Pastor Bustamante conclou que per l'existència del [[Dia Internacional del Llibre]] celebrat en la mateixa data es procediria a la busca d'una nova data per a celebrar el Dia Internacional de la Poesia: |
Revisió de 19:18 22 març 2022
El Dia Mundial de la Poesia propost en l'any 1998 per l'organisació UNESCO se celebra cada 21 de març en el propòsit de consagrar la paraula essencial i reflexió sobre el nostre temps. Est event que enfortix la cultura mundial es realisa en importants capitals del món com París, Àmsterdam, Berlín i Bogotà. En Europa és nomenat Primavera dels Poetes i Colòmbia Comuna Presència dels Poetes instituït per la Fundació que du el mateix nom i que treballa des de fa dos décades en promoció de l'univers poètic en Hispanoamèrica.
Orige
El 5 de febrer de 1998, l'editor Antonio Pastor Bustamante va solicitar a l'organisació UNESCO la creació del Dia Mundial de la Poesia. Despuix d'analisar la seua proposta, eixe mateix any, l'organisació internacional va acceptar la seua solicitut:
Despuix de debatre les possibles dates de l'event i despuix de l'elecció preliminar del dia 23 d'abril, un any despuix de la primera carta, el Director General de l'UNESCO per sugerència d'Antonio Pastor Bustamante conclou que per l'existència del Dia Internacional del Llibre celebrat en la mateixa data es procediria a la busca d'una nova data per a celebrar el Dia Internacional de la Poesia:
Proclamació
La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia aprovada per l'UNESCO durant el seu 30º periodo de sessions que es va celebrar en París en 1999.
- Poesia, expressió llingüística de la nostra humanitat comuna.
en la meua pupila la teua pupila blava.
¿Qué és poesia? ¿I tu m'ho preguntes?
Poesia... eres tu.La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia fon aprovada per l'UNESCO durant el seu 30º periodo de sessions, que es va celebrar en París en 1999. D'acort en la decisió de l'UNESCO, el principal objectiu d'esta acció és recolzar la diversitat llingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehícul de comunicació artística en les seues respectives comunitats.
Per una atra part, este Dia té com a propòsit promoure l'ensenyança de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals poètics; recolzar a les menudes editorials; crear una image atractiva de la poesia en els mijos de comunicació per a que no es considere una forma antiquada d'art, sino una via d'expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seua identitat i restablir el diàlec entre la poesia i les demés manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.