Kheops

Piràmide de Kheops

Kheops o Keops fon un faraó de la dinastia IV de l'antic Egipte, que va governar des de l'any 2490 a. C. fins a l'any 2470 a. C. es dir uns 23 anys.

El seu nom d'Horus fon Medied (o Mediu o Metheru), el seu nom Nebti fon Khufu o Mediunebti; el seu nom d'Horus d'or fon Bikuinebu; el seu nom Nesut-biti fon Nesutbitimediu; el seu nom de Sa Ra (nom de naixença) fon Knumkhufu o Khufu que vol dir 'Protegit pel déu Knum'.

Manethó el nomena Sufis i Heròdot Kheops. Atres transcripcions del seu nom són: Khemmis, Khufuei, Khufui, Khnemkhufu, Khufuef, Khuifui, Medkhedu, Medkhu, Medidu, Mediu, Saofis (I), Saurid, Souphis, Suphis, Surid, i Cheops.

Va succeir al seu pare Snefru, probablement ben jove, quan tenia poc més de 20 anys. La seua mare era la reina Hetepheres I. Es va casar almenys en Meritates I, en Henutsen, i en atra princesa de la qual no se sap el nom, potser líbia.

Va tindre molts fills: Kauab o Kawab (possiblement, de la reina principal Meritates, i que seria l'hereu designat, però que segurament va morir abans que Khufu); Djedefhor (probablement, fill també de Meritates); Baefra o Baufre (probable fill de Meritates); Djedefra o Djedefre o Radjedef (fill segurament de la reina secundària líbia, de la qual es desconeix el nom); Khafre (Khefren (fill de la reina secundària Henutsen); Henutsen (II); Hetepheres (II); Horbaef; Babaef; Khufukaf (I); Meresankh (II); Meritiotes (II); Minkhaf; i Nefertiabet.

Va fer fer la piràmide més gran del complex de Giza o Gizeh (la piràmide de Kheops). Va tindre com a visir a Hemiunu (probablement, el seu nebot), que va ser l'arquitecte de la gran piràmide. Les seues tres dones foren enterrades en tres chicotetes piràmides al sur de la gran piràmide.

Va enviar expedicions al Sinaí i va fer mines de diorita en Núbia, en la regió d'Abu Simbel, a on s'ha trobat el seu nom en Toshka. Una inscripció en Elefantina fa pensar que va fer traure granit d'Assuan i pedra fina de Tura. El nom de kheops està gravat en la pedrera d'alabastre d'Hatnub, en Bubastis, i en un temple de Biblos (Líban). Probablement, va fer portar de Biblos la fusta de la barca sagrada que es va trobar en l'any 1945 al costat de la piràmide.

El seu nom també està en l'estatueta del faraó trobada en Abidos, i en les gerres del temple d'Horus en Nekhen. A l'est de la piràmide de la reina Henutsen, al costat de la principal, s'ha trobat una estela que nomena que Khufu va fer un temple dedicat a Isis al costat de l'esfinge.

Manethó diu que el faraó va escriure un llibre sagrat del qual va obtindre una còpia, pero que va fer tancar temples i no va ser respectuós en la religió. Heròdot, que va escriure la seua història cal a l'any 450 a. C., el descriu com un dèspota que va arruïnar el país, va fer tancar temples, va prohibir als seus súbdits fer sacrificis, i els va obligar a treballar per a ell. Heròdot diu que el faraó va ser odiat pels egipcis.

El papir de Westcar també descriu a Kheops com a cruel pero amable en els seus inferiors, interessat per la naturalea humana, i per la la màgia. Una història del papir, explica que un mac de nom Djedi tenia fama de poder ressuscitar AAls morts. Kheops el va cridar perquè volia vore una demostració, i va ordenar matar un presoner per a que el mac el tornara a la vida. Djedi es va queixar, i el faraó va accedir a no matar el pres. Llavors el mac va demostrar les seues habilitats en un ànec.

Sembla que estes llegendes es basen en el treball en les piràmides que els grecs només podien entendre com a fruit del treball forçat o del dels esclaus. Pero, el pare de Kheops, va fer fer més piràmides (tres), i va ser recordat com un faraó amable i proper al poble. Una teoria recent atribuix el mal recort de Kheops al seu autonomenament com a deu Ra, lo que els egipcis veien com un pecat.

Va ser deïficat durant la dinastia XXVI, i el seu nom escrit en escarabeus. S'ha trobat el nom de dos sacerdots que s'encarregaven del seu culte.

Va morir en 50 anys, i el va succeir el seu fill major, Djedefre.