Manethó

Manetó (en grec Μανεθών o Μανεθώς) va ser un historiador egipci del sigle III a. C., naixcut en Sebennitos, en el delta del Nil, i, segons Suides, sacerdot en Heliòpolis.

Tenia, en l'antiguetat, la reputació d'haver conseguit la major sabiduria possible, i això va fer que en una época posterior es publicaran llibres en el seu nom. Algunes d'estes obres fetes per impostors tenien un caràcter místic i fantàstic, i per això Manetó va ser considerat, inclús per autors antics, un personage mig mític, igual que Epimènides de Creta.

Va viure en l'época del primer Ptolemeu i va escriure diferents llibres. Una obra que sembla que portava per títol "τῶν φυσικῶν ἐπιτομή", segons Diògenes Laerci, explicava les doctrines egípcies sobre l'origen dels deus i del món, i sobre la moral i la justícia, i va ser recollida en part per Plutarc. Suides menciona una atra obra de Manetó, "Cyphi", que tractava dels rituals religiosos, també recollida al final de l'obra mencionada de Plutarc, a on es veu que era un home honest i inteligent, en gran coneixement de l'antiga religió.