Diferència entre les revisions de "Casa del Marqués de Tremolar"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
La comtesa ho havia heretat de sa mare, Ángeles de la Cuadra Carbonell, qui a la seua volta, ho havia rebut en herència directament del Marqués de Tremolar. | La comtesa ho havia heretat de sa mare, Ángeles de la Cuadra Carbonell, qui a la seua volta, ho havia rebut en herència directament del Marqués de Tremolar. | ||
| − | Esta casa | + | Esta casa era una de les poques que encara estaven habitades per les famílies dels antepassats. |
| + | |||
| + | En l'actualitat la casa-palau perteneix a la [[Generalitat Valenciana]] des de l'any [[2020]]. | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
Revisió de 19:52 31 oct 2021
La Casa del Marqués de Tremolar (hui d'Alenguer) és una casa-palau situada en el carrer Trinquet de Cavallers nº 11 i 13 de la ciutat de Valéncia.
Història
Fon edificada en l'any 1862 per l'arquitecte Jorge Gisbert per a residència, en primer moment, de José Navarrete Vergadá Peris y Rodríguez de la Encina, marqués de Tremolar.
En l'actualitat és propietat dels hereus de María Elena Gómez-Medievela Carbonell, comtesa de Salvatierra de Álava, Gran d'Espanya i marquesa d'Alenguer, casada en José Barber Campoy, ingenier de mines.
El Marquesat d'Alenguer és un títul nobiliari espanyol creat el 13 d'octubre de 1616 en Portugal pel rei Felip III a favor de Diego Silva y Mendoza, Virrei de Portugal i de la seua dòna Ana de Mendoza y de la Cerda.
La comtesa ho havia heretat de sa mare, Ángeles de la Cuadra Carbonell, qui a la seua volta, ho havia rebut en herència directament del Marqués de Tremolar.
Esta casa era una de les poques que encara estaven habitades per les famílies dels antepassats.
En l'actualitat la casa-palau perteneix a la Generalitat Valenciana des de l'any 2020.
Descripció
La porta principal està situada en el nº 11 del carrer Tringuet de Cavallers. Ocupa bona part de l'illa de cases. Es compon de nayeta, planta baixa, pis principal i primer.
La frontera és un cos laguejat, que fa a voltes de bassament, arreplega la planta baixa i la nayeta. Els dos pisos superior se componen en un orde jagant de pilastres corinties entre eixos de cavitat. La planta noble és de major altura i pel seu major tamany del seu balcons que presenten frontons curvats recolzats sobre modillons.
És una composició típica de les fronteres dels palaus urbans, resolta d'una manera peculiar dins del gust acadèmic imperant del moment. És representatiu de la manera de viure de les classes altes valencianes durant la segona mitat del sigle XIX.
L'edifici ha valgut com a escenari en el rodage de películes d'época.