Diferència entre les revisions de "Epistolare Valentinum"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | [[Archiu:Roval.jpg|thumb|250px]] | ||
'''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del [[sigle XII]] o principis del [[sigle XIII|XIII]] que apareix en un [[còdex]] que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament on apareixen texts llatins junt al [[romanç valencià]]. | '''Epistolare Valentinum''' és un text de finals del [[sigle XII]] o principis del [[sigle XIII|XIII]] que apareix en un [[còdex]] que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament on apareixen texts llatins junt al [[romanç valencià]]. | ||
Revisió de 08:49 9 maig 2020
Epistolare Valentinum és un text de finals del sigle XII o principis del XIII que apareix en un còdex que se conserva en l'Archiu Històric de la Catedral de Valéncia que conté llectures bíbliques de l'Antic i Nou Testament on apareixen texts llatins junt al romanç valencià.
El diari valencià Las Provincias publicava en la seua edició de 21 d'abril de 1996 un artícul firmat per Baltasar Bueno Tárrega, periodiste valencià i acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), en el que es detalla la troballa d'un document del sigle XII en romanç valencià.
En la revisió del còdex, el professor gallec, Manuel Mourelle de Lema, filòlec i investigador romaniste, acadèmic d'honor de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), trobà a partir del foli 161 una série d'anotacions en Llengua Valenciana o romanç pla, que podrien ser despuix de les jarches mossàraps, el document escrit de la Llengua Valenciana més antic conegut fins a l'any 1996 en que se trobà, la qual cosa confirma una volta més les tesis valencianistes sobre l'orige i l'evolució de la Llengua Valenciana.
Planchs de Sen Esteve
Crida l'atenció en este còdex l'epístola coneguda com "Planchs de Sen Esteve" (Les planyences de Sant Esteve), que consta de paràfrasis en llengua vulgar i notació gregoriana sobre pauta de cinc llínees. D'eixe document, el professor Mourelle de Lema prengué distints fragments, de la versió llatina i valenciana; la valenciana, més que una traducció és una interpretació o explicació, a voltes ampliada, pedagògica.
En l'epístola de les "Planchs de Sen Esteve", d'autor anònim, es troben explicacions en romanç pla en mig de texts en llatí:
- Text en llatí
- Text en romanç valencià
Vore també
Referències
Bibliografia
- Catálogo descriptivo de los Códices de la Catedral de Valencia - Boletín de la Real Academia de la Historia - Cervantes virtual.
- PUERTO FERRE, Maria Teresa. Lengua valenciana, una lengua suplantada. (Diputació de Valéncia, 2006).