Diferència entre les revisions de "Dialectologia"
m (dades > senyes) |
m (Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar ') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | Es considera que els estudis dialectals varen | + | Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del [[sigle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià en l'any [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[valencià]], l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piamontés]] i el [[francoprovençal]] etc.) |
Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència. | Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (en els anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència. | ||
Revisió de 10:43 29 jun 2020
La dialectologia és un camp de la llingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que a sovint no pren en conter les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en llingüística històrica) i els trets que s'hi associen. Aixina es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats dialectes) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir despuix en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades isoglosses i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.
Història
Es considera que els estudis dialectals varen escomençar cap a finals del sigle XIX. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a Georg Wenker, que envià en l'any 1876 uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'Alemanya. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes en l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en alemà estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta Sacaze i estimulà els estudis dialectals de pertot. En el sigle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels atles llingüístics, dels quals fon el precursor l'Atlas Linguistique de la France d'Edmond Edmont i Jules Gilliéron. Després han seguit moltíssims atres atles a sovint més reduït (com l'Atlas Linguistique du Massif Central per l'occità, l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana pel valencià, l'Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale per l'occità, el piamontés i el francoprovençal etc.)
Convé mencionar als Estats Units el Linguistic Atlas of the United States (en els anys 1930) que fon entre els primers estudis dialectals que varen prendre en conter els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (a sovint fon desplaçada per la sociollingüística precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia a on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, despuix de decenis de decadència.
Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la dialectometria que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de senyes matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.