Diferència entre les revisions de "Pasqua"
m (Chicotetes correccions) |
(Afegida etimologia) |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la primavera (començant el [[21 de març]]) | La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del [[dumenge]] de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera [[lluna]] plena de la primavera (començant el [[21 de març]]) | ||
| + | |||
| + | == Etimologia == | ||
| + | |||
| + | La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí ''pascha'', que els llatins agafaren del grec ''πάσχα'' (pronunciat "pàskha"), que a l'hora és un préstam de l'arameu ''פסחא'' (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea ''פסח'' (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh". | ||
| + | |||
| + | La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina ''pascua'', que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua". | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 20:45 6 nov 2019
La pasqua (del llatí pascha) és un terme religiós per a designar la màxima celebració de la resurrecció judeua i cristiana. També, el terme en anglés, Easter prové del nom de la deesa anglo-saxona de la primavera dita Oaster o Easter.
La pasqua cristiana tradicional dura 40 dies des del dumenge de Pasqua, el qual té una data variable. Este dumenge és sempre el següent a la primera lluna plena de la primavera (començant el 21 de març)
Etimologia
La paraula valenciana "pasqua" ve del terme llatí pascha, que els llatins agafaren del grec πάσχα (pronunciat "pàskha"), que a l'hora és un préstam de l'arameu פסחא (també pronunciat "pàskha"), que està relacionat en la paraula hebrea פסח (pronunciat "pésakh"), que és la pasqua judeua, coneguda com a "pésakh".
La paraula valenciana original era "pasca" (a sovint escrita "pascha", com en llatí), pero ben pronte, per influència de la paraula llatina pascua, que vol dir "pastures", passà a l'actual "pasqua".