Diferència entre les revisions de "Jeroni Torrella"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina. | + | '''Jeroni Torrella''' ([[Valéncia]], [[1450]] - [[Valéncia]], [[1512]]) , germà de [[Gaspar Torrella]], fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'[[astronomia]] a la [[medicina]]. |
| − | Va estudiar en | + | Va estudiar en [[Siena]] i en [[Pisa]],a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any [[1474]], en [[Bolonya]], va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra. |
| − | Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon | + | Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de [[Reis Catòlics|Ferran el Catòlic]] i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols. |
| − | En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Just Pastor|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días|pàgines=p. 56|lloc=València|editorial=Imp. y librería de José Ximeno|any=1827, tom I|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref> | + | En l'any [[1502]] va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any [[1505]] a l'any [[1508]] va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Just Pastor|títol=Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días|pàgines=p. 56|lloc=València|editorial=Imp. y librería de José Ximeno|any=1827, tom I|url=https://books.google.cat/books?id=JNRyRAMESK0C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false}}</ref> |
| − | En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de | + | En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'[[or]] i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.<ref>{{ref-llibre|cognom=López Piñero|nom=José María|títol=Història de la ciència al País Valencià|pàgines=p. 142s|lloc=València|editorial=Alfons el Magnànim-IVEI|any=1995|isbn=8478221549|cognom2 = Navarro Brotons|nom2 = Víctor}}</ref> |
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 11:48 17 jul 2019
Jeroni Torrella (Valéncia, 1450 - Valéncia, 1512) , germà de Gaspar Torrella, fon mege i astrònom. Va llançar unes teories en la finalitat d'aplicar l'astronomia a la medicina.
Va estudiar en Siena i en Pisa,a on es va graduar, quan tenia vint anys, de mestre en arts i doctor en medicina. En l'any 1474, en Bolonya, va conéixer a Bartomeu Gerp i Girolamo Manfredi, que posteriorment influirien en la seua obra.
Tornat a València, es guanyà una gran reputació, com a mege i com a cirujà i per això fon cridat per a fer de mege personal de Ferran el Catòlic i de la germana d'este, Joana d'Aragó, posteriorment Joana de Nàpols.
En l'any 1502 va ser elegit per la ciutat examinador d'arts i de medicina, i de l'any 1505 a l'any 1508 va ocupar la primera càtedra de medicina de l'Estudi General, que s'havia fundat pocs anys abans.[1]
En la seua única obra impresa, “De imaginibus astrologicis”, que dedicà a Ferran el Catòlic, esposà molt eruditament els arguments en favor i en contra de l'eficàcia dels sagells, generalment d'or i en signes astrològics, que s'utilisaven per a previndre i curar malalties, i els atribuïx alguns efectes curatius basats en el poder de l'imaginació, al mateix temps que refuta l'exagerada eficàcia que els atribuïen atres autors.[2]