Proyecte discussió:Escriure en valencià

Proposta per a un valencià digne i genuí

Per a un valencià digne, lliure de castellanismes i catalanismes innecessaris que només li lleven personalitat a la nostra llengua, trobe que seria convenient que el model de llengua que gaste l'Enciclopèdia busque sempre les formes més genuïnes i bandege unes atres que, o bé són barbarismes clars, o bé es preferixen d'atres formes per ser més autèntiques. Un eixemple podria ser el verp "preferir", verp perfectament valencià, pero que en la llengua tradicional és "estimar" ("preferixc el porc al vedell" en valencià tradicional és "m'estime més el porc que no el vedell"), aixina, en est eixemple, reviscolem un verp tradicional valencià a l'hora que nos separem del català (en català i en valencià "estimar" volen dir coses diferents: en català vol dir "amar" i en valencià, "preferir").

Ací deixe una llista de térmens valencians o estrangerismes i el seu equivalent més genuí:

térmens valencians

Menys genuí/barbarisme	Més genuí
preferir (preferixc el porc al vedell)	estimar més (m'estime més el porc que no el vedell)
obvi (anglicisme)	evident
arreglo (castellanisme)	retoc
únic/únicament (llatinismes influenciats pel castellà)	sol/a soles (térmens tradicionals valencians, com pot vore's en "la sola honor de cavalleria", fragment del nostre Tirant)
pregunta (castellanisme antic)	qüestió (paraula tradicional)
anar anant (castellanisme)	fer via
de colp (catalanisme)	tot d'una
després (catalanisme)	despuix
panaderia	despaig de pa (terme tradicional)
tenda	botiga (en valencià "tenda" són les d'acampada)
firmar/firma (castellanisme)	signar/signatura
inalàmbric (castellanisme)	sense fils
est any (castellanisme)	enguany
haver matat (ha matat a trenta hòmens)	haver mort (ha mort a trenta hòmens)
disfrutar (castellanisme)	fruir/gojar/chalar
lligar (castellanisme)	festejar
resta (catalaisme)	restant/despulles
amb (catalanisme)	en (i els arcaismes ab i am)
últim (castellanisme)	darrer
àdhuc (catalanisme)/inclús	fins i tot
recollir (castellanisme)	arreplegar
apropar (calc del castellà)	acostar/arrimar
quedar (castellanisme)/romandre (arcaisme i catalanisme modern)	restar
ya que/atés que (catalanisme)	puix/puix que/com que
haver-hi	hi haure (excepte davant de participi, com en "haver vengut" o "haver escrit")
a la mitat de	a mitan/a mijan
semblar (catalanisme)	paréixer/semblar (quan se referix a persones, en valencià s'usa "semblar", per lo que no són sinònims complets, a diferència del català)
pretext	romanç/excusa
al mateix moment (castellanisme)	a l'hora

Esta llista, que es pot anar ampliant, no consistix a prohibir els atres térmens, sino a preferir les formes genuïnes per a enriquir la nostra llengua i que no acabe sent un calc del català ni del castellà. --Teniente (discussió) 13:31 1 març 2019 (CET)

---

En genuí valencià yo mai he dit t'estime, en valencià genuí es diu yo te vullc o preferixc, pero lo de t'estime no.

En quant als arcaismes "ab" i "am", són això arcaismes que no es deuen utilisar, més que en casos molt concrets.

Fruir tampoc s'ha dit mai en valencià genuí, s'ha dit gojar, pero lo de fruir no.

Lo de fins i tot yo ho he sentit sempre com "encara que"

Restant yo lo he dit sempre com despulles

Opine que tot lo que està arreplegat en la RACV, és genuí i digne i hi ha que atendre's ad això.

--Jose2 (discussió) 15:18 1 març 2019 (CET)

En valencià genuí és normal que no hages dit mai "t'estime" en conte de "te vullc" perquè això és català. És important indicar que en valencià "estimar" no vol dir "amar", sino "preferir" i casi que sempre va seguit de "més" -estimar més una cosa que (no) l'atra-, en català sí que vol dir "amar", pero no en valencià. En valencià genuí frases com "m'estimo més menjar-me la paella que no fer-la" sempre s'han dit (consulta el verp "estimar" en el DGLV), una atra cosa és que per influència del castellà s'estiga perdent est us tan nostre.

Si has sentit "fins i tot" com a sinònim de "encara que" i està arreplegat per la RACV, seria interessant que ho inclogueres en la taula. L'objectiu és tindre una llista de referència.

Despulles és una paraula ben nostra, pero a voltes cal dir "restant": nostatros farem això i el restant ho fareu vosatros.

Fruir i gojar són sinònims, pero gojar és molt més usat, per lo que és més recomanable. Les dos estan acceptades per la RACV.

Evidentment tot lo que hi ha ací són paraules reconegudes per la RACV, no he inclós algunes com "aturar", que ma yaya diu en total normalitat, perque la RACV les considera antigues. Lo que passa és que, de totes les paraules que arreplega la RACV, seria interessant donar-li preferència a les més genuïnes i tradicionals, per a conservar una llengua més pura, pero evidentement si hi ha una paraula que no l'arreplega, no s'usarà. --Teniente (discussió) 18:31 1 març 2019 (CET)