− | En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella epoca decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com econòmica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí. | + | En la regió seguiren florint industries com les del [[anyil]], el [[cacauer]], el [[cardamom]] i la [[canya de sucre]], crean grans riquees i permetent el desenroll d'atres industries com la dels teixits, cuyo auge durà fins finals del [[sigle XVIII]]. Desijant crear relacions comercials en atres nacions, ademés de [[Espanya]], la burguesia criolla d'aquella época decidí [[wikisource:es:Acta d'Independencia de Centroamérica|declarar la seua independència]], tant política com econòmica, de la corona, el [[15 de setembre]] de [[1821]], aprofitant el caos politic que es vivia en [[Espanya]]. Com en la majoria dels països iberoamericans, l'independència de Guatemala fon un moviment essencialment elitista, que no supongué una milloria immediata de les condicions generals de vida del poble guatemaltec; abans be, fon promoguda fonamentalment per l'élit econòmica de la regió per a poder enriquir-se en els nous llaços comercials que s'esperaven adquirir, i no tant per la separació política en sí. |
− | El coronel [[Carles Castell Armes]] revertí molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una política que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hagué de nomenar presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà al General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les polítiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el país, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingué el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i Cuba. Dita epoca fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar. | + | El coronel [[Carles Castell Armes]] revertí molts dels canvis realisats pel coronel Arbenz en anterioritat, portant una política que s'abanderava com anticomunista. Fon assessinat en [[1957]], per lo que el Congrés de la Republica hagué de nomenar presidents interins successivament per a omplir el buit de poder deixat. Dins d'ells se nomenà al General [[Miquel Ydígoras Fonts]], anterior Ministre d'Obres Publiques en la dictadura ubiquista i detractor de les polítiques d'Arévalo i Arbenz. Ydigoras formà en Guatemala als activistas que intentaren la fallida [[Invasio de Baïa de Porquerols]]. Les boines verdes (United States Army Special Forces) s'instalaren en el país, i entrenaren al seu eixercit fins convertir-ho en la força repressiva més poderosa de Centroamérica. Organisacions com la Ma Blanca o l'Eixercit Secret Anticomunista realisaren una activitat violenta que tingué el seu paralelisme en els cruents assessinats i seqüestres realisats pels radicals comandos de l'ORPA (Organisacio del Poble en Armes). Dits guerrillers izquierdistas foren patrocinats pel govern sovietic i Cuba. Dita época fon caracterisada per les massacres comesos per les [[Forces Armades de Guatemala]], finançades pel govern dels [[Estats Units]], que recién en l'actualitat s'estan començant a investigar. |
| En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]]. | | En resposta al seu govern cada volta més [[autocratic]], un grup d'oficials militars de menor ranc, entre els que estava [[Marc Antoni Yon Moixa]], se rebelà, intentant derrocar-ho en [[1960]]. Quan fracassaren, varis huyeron i establiren llaços estrets en [[Cuba]]. Este grup se convertiria en el nucleu de les forces armades de [[insurgencia]] que lluitarien contra els governs militars durant els 36 anys següents. Els seus quatre grups principals guerrillers de [[esquerra]] realisaren sabotages economics i atacs armats contra els membres de les forces de seguritat estatal. Estes organisacions se combinarien per a formar la [[Unitat Revolucionaria Nacional Guatemalteca]] (URNG) en [[1982]]. |