Diferència entre les revisions de "D"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Revertides les edicions de Teniente (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Jose2)
Llínea 6: Llínea 6:
 
En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
 
En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
  
En uns atres casos de /d/ intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la /d/ intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se
+
En uns atres casos de /d/ intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la /d/ intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador,mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se
 
a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes].  
 
a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes].  
<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/4.pdf</ref> Pero a nivell estàndart s'ha de mantindre la pronunciació de la de.
+
<ref>https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/4.pdf</ref>
  
 
== Ortografia ==
 
== Ortografia ==

Revisió de 07:39 25 jul 2018

La D, d en minúscula, és la quarta lletra de l'alfabet valencià i tercera de les consonants. El seu nom és de.

Fonètica

Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so /ð/ entre vocals i el so /t/ de l'alfabet fonètic internacional a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.

En valencià és general i característica la caiguda de la /d/ en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat vesprà), baldades (pronunciat baldaes), cremadet (pronunciat cremaet), llavadetes (pronunciat llavaetes) o maquilladets (pronunciat maquillaets). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.

En uns atres casos de /d/ intervocàlica, l’emmudiment no és tan generalisat. És el cas de l'emmudiment de la /d/ intervocàlica pretònica en el sufix -ador, -adora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador,mocadors, treballador, treballadora, treballadors, treballadores solen pronunciar-se a nivell coloquial [mokaóɾ, mokaóɾs, trebaʎaóɾ, trebaʎaóɾa, trebaʎaóɾs, trebaʎaóɾes]. [1]

Ortografia

S'escriu de

  • En principi i mig de paraula: donar, idea.
  • Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
  • En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
  • Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor; reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ad, que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.

Vore també

Referències