Diferència entre les revisions de "D"
m |
m (→Fonètica) |
||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme. | En [[valencià]] és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat ''vesprà''), baldades (pronunciat ''baldaes''), cremadet (pronunciat ''cremaet''), llavadetes (pronunciat ''llavaetes'') o maquilladets (pronunciat ''maquillaets''). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme. | ||
| − | + | En atres casos de d intervocàlica, l'emmudiment no és tan generalisat com en el cas de la d intervocàlica en el sufix -ador, -dora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, llaurador, treballador...etc. | |
== Ortografia == | == Ortografia == | ||
Revisió de 14:22 23 jul 2018
La D, d en minúscula, és la quarta lletra de l'alfabet valencià i tercera de les consonants. El seu nom és de.
Fonètica
Representa l'oclusiva alveolar sonora /d/ en la majoria de casos, el so /ð/ entre vocals i el so /t/ de l'alfabet fonètic internacional a final de sílaba sempre que no seguixca una atra consonant sonora.
En valencià és general i característica la caiguda de la de en les terminacions -ada i -ades, com també dels seus diminutius -adet, -adetes i -adets (pronunciades -à, -aes, -aet, -aetes i -aets), com en les paraules: vesprada (pronunciat vesprà), baldades (pronunciat baldaes), cremadet (pronunciat cremaet), llavadetes (pronunciat llavaetes) o maquilladets (pronunciat maquillaets). Esta característica no es reflectix en l'escritura, que per tradició i etimologia manté la de, pero en el valencià oral estàndart ni s'ha de pronunciar esta de ni s'ha de considerar vulgarisme.
En atres casos de d intervocàlica, l'emmudiment no és tan generalisat com en el cas de la d intervocàlica en el sufix -ador, -dora, -adors, -adores, que no és general, pero succeïx en gran part del valencià: mocador, llaurador, treballador...etc.
Ortografia
S'escriu de
- En principi i mig de paraula: donar, idea.
- Excepte en derivats de AT grec (atles, atleta, atmòsfera, etc.) i davant de Z (batzoles, dotze).
- En el grup consonàntic DR: dragó, moldre.
- Mai en posició final de paraula, encara que en derivar s’escriga D: vert, no verd, pero verdor; reverent, no reverend, pero reverenda. Excepte la preposició ad, que sempre va davant de demostratius escomençats per vocal.