Diferència entre les revisions de "C"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''C''' és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. | + | La '''C''', '''c''' en minúscula, és la tercera lletra de l'[[alfabet valencià]] provinent del [[llatí]]. El seu nom és '''ce'''. |
El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G. | El seu orige gràfic està en símbols [[fenici]]s per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G. | ||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
== Fonètica == | == Fonètica == | ||
En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: | En [[valencià]] representa l'[[oclusiva velar sorda]] /k/ de l'[[alfabet fonètic internacional]] en els següents casos: | ||
| − | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u'' | + | * Davant de les [[vocal]]s ''a'', ''o'', ''u''. |
* Davant de les [[consonant]]s. | * Davant de les [[consonant]]s. | ||
| − | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart. | + | * En posició final (''sac''). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (''banc'', pronunciat ''ban''), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final. |
És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). | És el fonema de la [[fricativa alveolar sorda]] /s/ davant de ''e'' (''cel''), ''i'' (''ciri''). | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
# En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. | # En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà. | ||
# Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | # Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema. | ||
| − | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o | + | # En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós |
* En sò de [s] (cendra) | * En sò de [s] (cendra) | ||
# Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | # Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província. | ||
Revisió de 08:52 18 jul 2018
La C, c en minúscula, és la tercera lletra de l'alfabet valencià provinent del llatí. El seu nom és ce.
El seu orige gràfic està en símbols fenicis per representar una arma que es llançava. En el llatí se va arredonir i es va diferenciar de la G.
Fonètica
En valencià representa l'oclusiva velar sorda /k/ de l'alfabet fonètic internacional en els següents casos:
- Davant de les vocals a, o, u.
- Davant de les consonants.
- En posició final (sac). Despuix d'una consonant nasal sol emmudir-se (banc, pronunciat ban), açò és un vulgarisme no admissible en el valencià estàndart, que sempre pronuncia la ce final.
És el fonema de la fricativa alveolar sorda /s/ davant de e (cel), i (ciri).
També forma part del dígraf Ch (dígraf).
Ortografia
S'escriu ce
- En sò de [k] (colp)
- Inicial i interior de paraula davant de A, O, U: casa, cosa, cult, ficar, recort, ocult.
- En principi de sílaba formant els grups consonàntics CR, CL: crida, clau, dimecres, proclamà.
- Davant de C, D, S, T, Z: acció, anècdota, dacsa, actua, eczema.
- En final de paraula, encara que en derivar (en el plural se conserva) se transforme en G o es conserve: pròlec, no pròleg, pero prologar. Fanc, no fang, pero fangós
- En sò de [s] (cendra)
- Inicial i interior de paraula, davant de E, I: cel, cinc, incert, província.
- Davant de A, O, U escriurem ç (ce trencada): caçar, llançol, vençut.
- En posició final de paraula escriurem ç, sempre que en derivar s’escriga c: capaç, capacitat; comerç, comerciar.
- En els sufixos –aç/–aça, –uç/–uça (aumentatius, despectius) i –iç/–iça (matèria o tendència): bonaç, malaltuç, pastiç.