Diferència entre les revisions de "Ç ç"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra]] ce de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una [[consonant]] sonora, per fonètica sintàctica. | |
| − | La '''ç''', nomenada '''ce trencada''' o '''cedeta''', és la [[C|lletra]] ce de [[alfabet valencià|l'alfabet valencià]], procedent del [[llatí]], modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia [[/s/]] davant de ''a'', ''o'', ''u'', o a final de paraula. Se pronuncia [[/z/]] si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o | ||
== Història == | == Història == | ||
[[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg|thumb|left|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]] | [[Archiu:Visigothic Z-C cedille.svg|thumb|left|Evolució de la grafia de la Z visigòtica a la Ç.]] | ||
| − | És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant | + | És una lletra originada durant l'[[edat mija]] en el [[castellà]] antic per arquejament superior de la [[z|zeta]] i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la ''z'' baix de la ''c'', d'ací que es nomenara chicoteta zeta o ''cedeta''. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la ''c'' rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç [[Africada alveolar sorda|([ts])]] del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals. |
| − | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula | + | No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra [[c]] a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una [[c]] normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la [[c]] adopte el so /s/ que normalment ya té davant de [[e]] i [[i]] quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de [[a]], [[o]] i [[u]] i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ''ça'' (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ''ço'' (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús. |
| − | Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' | + | Quan en el [[castellà]] es varen neutralisar els sons de la ''c''/''ç'' i la ''z'', se va simplificar l'[[ortografia]], i en conseqüència l'[[alfabet]], fent desaparéixer l'us de la ''ç'' en el [[sigle XVII]]. |
==Nom de la lletra== | ==Nom de la lletra== | ||
| − | El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix | + | El nom recomanat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] per ad esta lletra és ''ce trencada'' i és l'única forma que apareix en el diccionari.<ref>https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=ce</ref> Popularment també és coneguda pel nom de ''cedeta'', pero esta forma no és molt comú. |
==Us de la ç en diferents llengües== | ==Us de la ç en diferents llengües== | ||
| − | Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació. | + | Esta lletra també és usada en l'[[occità]], el [[francés]], el [[portugués]], el [[Reintegracionisme|gallec reintegracioniste]], el [[català]], i ho era en [[castellà]] antic, [[galaicoportugués]] i en [[vasc]] prenormatiu, en una funció idèntica a la del [[valencià]]. En canvi, en el [[turc]], el [[kurt]], l'[[albanés]], el [[turcman]], el [[tàtar]], l'[[azeri]] i en alguns dialectes del [[friülés]], servix per a representar el sò de [[Ch|che]]. També és usat per a la transcripció romanisada de l'[[llengua àrap|àrap]]. En el [[turc]] és considerada una lletra de ple dret i no una variació. |
Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade". | Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade". | ||
| Llínea 21: | Llínea 20: | ||
*En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció. | *En [[valencià]], [[francés]], [[occità]], [[català]], i [[portugués]] marca el sò [[/s/]] davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció. | ||
*En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che. | *En [[albanés]], [[azeri]], [[kurt]], [[tàtar]], [[turc]] i [[turcman]] indica el sò de che. | ||
| − | *En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de | + | *En l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]] designa la [[fricativa palatal sorda]] (el sò de la [[H|hac]] en la paraula anglesa ''huge'' o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple). |
== Vore també== | == Vore també== | ||
Revisió de 13:38 16 jul 2018
La ç, nomenada ce trencada o cedeta, és la lletra ce de l'alfabet valencià, procedent del llatí, modificada per un signe diacrític (el trenc). Se pronuncia /s/ davant de a, o, u, o a final de paraula. Se pronuncia /z/ si es troba a final de paraula i la següent lletra és una vocal, i si la següent lletra dins o fòra de la paraula és una consonant sonora, per fonètica sintàctica.
Història
És una lletra originada durant l'edat mija en el castellà antic per arquejament superior de la zeta i en un següent canvi cap avall de la posició. Els primers escrits que es coneixen a on apareix esta grafia són castellans. En el pas del temps se varen invertir els caràcters posant la z baix de la c, d'ací que es nomenara chicoteta zeta o cedeta. Este fenomen responia a la necessitat d'indicar que la c rebia una pronunciació diferent del llatí i més pareguda a la de la 'z'. Ademés se distinguia el sò sort de la c/ç ([ts]) del sonor de la z ([dz]). En els primers escrits se colocava davant de qualsevol de les cinc vocals.
No obstant això, hui en dia és considerada una variant de la lletra c a la qual s'afig una coma inferior. Per això mateix, si es busca una paraula en el diccionari que la continga s'ha de buscar com si tinguera una c normal i a soles se situarà despuix d'esta en cas de que siga l'únic caràcter que diferencia una paraula. El diacrític servix per a que la c adopte el so /s/ que normalment ya té davant de e i i quan se troba en quansevol atra posició. En la pràctica això vol dir davant de a, o i u i a final de sílaba. És interessant de vore que les úniques paraules en valencià que escomencen per esta lletra són els monosílaps ça (antiga forma adverbial en el significat d'"ací") i ço (variant antiga de "açò" i de l'artícul neutre "lo"), hui en desús.
Quan en el castellà es varen neutralisar els sons de la c/ç i la z, se va simplificar l'ortografia, i en conseqüència l'alfabet, fent desaparéixer l'us de la ç en el sigle XVII.
Nom de la lletra
El nom recomanat per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana per ad esta lletra és ce trencada i és l'única forma que apareix en el diccionari.[1] Popularment també és coneguda pel nom de cedeta, pero esta forma no és molt comú.
Us de la ç en diferents llengües
Esta lletra també és usada en l'occità, el francés, el portugués, el gallec reintegracioniste, el català, i ho era en castellà antic, galaicoportugués i en vasc prenormatiu, en una funció idèntica a la del valencià. En canvi, en el turc, el kurt, l'albanés, el turcman, el tàtar, l'azeri i en alguns dialectes del friülés, servix per a representar el sò de che. També és usat per a la transcripció romanisada de l'àrap. En el turc és considerada una lletra de ple dret i no una variació.
Atres llengües com l'anglés usen la ce trencada en els diccionaris per als préstams llingüístics de paraules que originàriament ne duyen, tot i que està exclosa dels seus teclats. Un dels més populars seria per eixemple "façade".
Funcions
- En valencià, francés, occità, català, i portugués marca el sò /s/ davant a, o, u. Conviu en atres grafies en esta funció.
- En albanés, azeri, kurt, tàtar, turc i turcman indica el sò de che.
- En l'AFI designa la fricativa palatal sorda (el sò de la hac en la paraula anglesa huge o la che alemana en la paraula "ich", per eixemple).
Vore també