X

X (mayúscula), x (minúscula), és la vigèsima quarta lletra de l'alfabet valencià. El seu nom en és eix o xe, pero quan representa una incògnita en matemàtiques, el seu nom canvia a equis.

Història

La lletra X formava part de l'alfabet llatí clàssic, derivada de lletres similars de l'alfabet etrusc i de l'alfabet grec (khi). El seu so en llatí era /ks/. Els romans usaven X per a representar el número 10.

Fonètica

En valencià la lletra x pot adquirir sons molt diversos. Entre vocals pot tindre so [ks] com en la paraula "taxi". A començaments de paraula o despuix de i pren el valor palatal fricatiu [ʃ], com en les paraules "caixa" o "xixanta". i en el prefix ex-, pot pronunciar-se [gz] com en la paraula "examen".

Ortografia

S'escriu eix

• En sò de [ʃ] (eixida):

1. Darrere dels diftoncs decreixents AI, EI, OI, UI: caixa, créixer, coixo, afluixar.
2. Darrere de I: pixar, seguixen, vixca.
3. En els increments incoatius de la 3ª conjugació (-ixc, -ixqu-): oferixca, servixques.
4. En final de paraula: exigix, ix.

• En sò de [ks] (text):

1. Entre vocals: reflexió, axial.
2. En posició final, en algunes paraules: perplex, prefix.

• En sò de [gz] (exacte)

1. En el prefix EX-, seguit de vocal, H o consonant sonora: examinar, exhortar, ex-libris.

Nom de la Lletra

La lletra x en valencià pot tindre tres noms: eix, xe i equis. Quan nos referim a la lletra, s'ha de dir eix o xe; el nom equis a soles s'usa quan representa una incògnita en matemàtiques, pero mai per al nom de la lletra. Antigament se denominava ecs o xeix.

Lletres i símbols similars

• Χ χ : lletra grega khi
• א : lletra hebrea àlef
• Х х : lletra cirílica kha
• ᚷ : lletra gyfu, de l'alfabet rúnic futhorc usat pels saxons a l'alta edat mija.
• 乂 : un caràcter chinenc
• メ : un katakana japonés
• × : signe de multiplicar (U+00D7 ×), usat en matemàtiques elementals per a representar el producte de dos números; en matemàtiques hi ha atres símbols similars, derivats del signe de multiplicar.

Vore també

• Alfabet valencià
• Dígraf