Diferència entre les revisions de "Magraner"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Corregits erros d'ortografia i afegida informació.)
(Text reemplaça - ' metres ' a ' metros ')
Llínea 5: Llínea 5:
 
Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.
 
Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.
  
És un arbre dens, que arriba fins als 5 metres d'alçària. De fulles simples, opostes, peciolades, oblongues, enteres, lluents i caduques, en espines.  
+
És un arbre dens, que arriba fins als 5 metros d'alçària. De fulles simples, opostes, peciolades, oblongues, enteres, lluents i caduques, en espines.  
  
 
Les flors, que apareixen de [[maig]] a [[agost]], són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, de color roig, grosses i vistoses que al madurar dona lloc a la magrana que és el fruit comestible que conté llavors carnoses i és una de les fruites dolces típiques de la [[primavera d'hivern]].  
 
Les flors, que apareixen de [[maig]] a [[agost]], són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, de color roig, grosses i vistoses que al madurar dona lloc a la magrana que és el fruit comestible que conté llavors carnoses i és una de les fruites dolces típiques de la [[primavera d'hivern]].  

Revisió de 12:27 13 jun 2022

Magraner

El magraner o mangraner (Punica granatum) és un arbre cultivat pel seu fruit, la magrana. Procedent del nort d'Àfrica i d'Àsia occidental, el magraner és freqüent en les regions mediterrànees com Catalunya i la Comunitat Valenciana, pero especialment cultivat en Israel, a on se cultiva una varietat més gran de magrana.

Plantat en horts i jardins, creix molt be en zones del llitoral, sobre màrgens i zones pedregoses. Pertany a la família de les Lythraceae i al gènero Punica.

És un arbre dens, que arriba fins als 5 metros d'alçària. De fulles simples, opostes, peciolades, oblongues, enteres, lluents i caduques, en espines.

Les flors, que apareixen de maig a agost, són flors solitàries, aïllades de 3 a 4 cm, de color roig, grosses i vistoses que al madurar dona lloc a la magrana que és el fruit comestible que conté llavors carnoses i és una de les fruites dolces típiques de la primavera d'hivern.