Diferència entre les revisions de "Yayo"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Yayos''' és | + | '''Yayos''' és lo sobrenom en lo qual los [[fill]]s designen al [[pare]] i a la [[mare]] de sos pares, sent respectivament nomenats '''yayo''' i '''yaya'''. Los yayos formen una part important de la [[família extensa]] o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, los yayos han tingut un rol clar en relació a la criança dels chiquets. Això ha tendit a desaparéixer en lo desenroll de la [[família nuclear]]. |
== Consanguinitat == | == Consanguinitat == | ||
| − | En ella es mostren | + | En ella es mostren los graus de funció del número de generacions interpostes a l'[[arbre genealògic]]. Aixina la relació pare-fill és de primer grau, mentres que la de yayo-net és de tercer grau. També es considera línea directa la que està constituïda per la série de graus entre persones que descendixen una d'una atra: |
* ascendent (progenitors, yayos, etc.) | * ascendent (progenitors, yayos, etc.) | ||
* descendent (fills, nets, etc.) | * descendent (fills, nets, etc.) | ||
== Noms == | == Noms == | ||
| − | + | Lo tracte més familiar fa que la paraula «yayo» o «yaya» siga reemplaçada per termes més afectuosos i pròxims com: padrí, tata, abu, abue, güelo, neno, entre d'atres per al cas del yayo i padrina, nana, nona, abue, güela, abu, nena, bobe, mareta, mimi, entre d'altres per a les yayes. | |
== Funcions dels yayos == | == Funcions dels yayos == | ||
| − | + | Lo paper dels yayos als nostres dies, on la majoria de pares treballen, és passar a cuidar de sos nets, en lo que s'ajuda a mantindre l'història familiar oral, acostumen a ser los que expliquen a sos nets tradicions i jocs antics i també com a reforç escolar.<ref>{{ref-llibre|títul=De profesión abuelo:ser abuelos hoy|llinage=Bernard Mainar|nom= Juan Antonio|editorial=Grao|any=2012|isbn=9788499804279|pàgines=pp.98-99}}</ref> La Dra. Gloria Ferrero ha senyalat que el rol de la abuelitat se vincula en «la funció de la transmissió del coneiximent generacional, del passat, los orígens», a l'hora que, al mantindre una relació en los nets menys tensa per les relacions d'autoritat que estos mantenen en sos pares, los yayos estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostindre a sos nets de vegades que sos pares no poden fer-ho...» Juguen d'este modo un paper essencial en lo procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de l'identitat.<ref>{{ref-web|títul = La abuelidad como transmisión simbólica|llinage= Ferrero|nom= Gloria Adriana|editor= Psico-Mujer |url=http://psico-mujer.com.ar/articulos/articuloscientificos/la-abuelidad.htm|consulta = 11 de decembre de 2013}}</ref> En los casos en los quals los pares no poden fer-se'n càrrec adequat de sos fills, los yayos poden tindre el paper de mantenedors o tutors, per això des de 1998 l'ONG «Mensagers de la Pau» celebra cada 26 de juliol lo Dia del yayo. | |
| − | Existixen «Monuments als yayos», com | + | Existixen «Monuments als yayos», com lo que s'ha colocat al jardí de l'antic Convent de les Monges de [[Riba-roja de Túria]] ([[Valéncia]]). Lo monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella de yayos donant de beure a son net en un cànter. Té unes dimensions similars a la figura humana en l'objectiu de dotar-lo de proximitat i ha sigut realisat en acer tallin, un material recobert d'una capa d'òxit superficial que ho protegix i ho fa especialment adequat per a estar a la intempèrie. |
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
{{Autoritat}} | {{Autoritat}} | ||
| − | |||
[[Categoria:Dinasties]] | [[Categoria:Dinasties]] | ||
Revisió de 19:45 12 jun 2018
Yayos és lo sobrenom en lo qual los fills designen al pare i a la mare de sos pares, sent respectivament nomenats yayo i yaya. Los yayos formen una part important de la família extensa o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, los yayos han tingut un rol clar en relació a la criança dels chiquets. Això ha tendit a desaparéixer en lo desenroll de la família nuclear.
Consanguinitat
En ella es mostren los graus de funció del número de generacions interpostes a l'arbre genealògic. Aixina la relació pare-fill és de primer grau, mentres que la de yayo-net és de tercer grau. També es considera línea directa la que està constituïda per la série de graus entre persones que descendixen una d'una atra:
- ascendent (progenitors, yayos, etc.)
- descendent (fills, nets, etc.)
Noms
Lo tracte més familiar fa que la paraula «yayo» o «yaya» siga reemplaçada per termes més afectuosos i pròxims com: padrí, tata, abu, abue, güelo, neno, entre d'atres per al cas del yayo i padrina, nana, nona, abue, güela, abu, nena, bobe, mareta, mimi, entre d'altres per a les yayes.
Funcions dels yayos
Lo paper dels yayos als nostres dies, on la majoria de pares treballen, és passar a cuidar de sos nets, en lo que s'ajuda a mantindre l'història familiar oral, acostumen a ser los que expliquen a sos nets tradicions i jocs antics i també com a reforç escolar.[1] La Dra. Gloria Ferrero ha senyalat que el rol de la abuelitat se vincula en «la funció de la transmissió del coneiximent generacional, del passat, los orígens», a l'hora que, al mantindre una relació en los nets menys tensa per les relacions d'autoritat que estos mantenen en sos pares, los yayos estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostindre a sos nets de vegades que sos pares no poden fer-ho...» Juguen d'este modo un paper essencial en lo procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de l'identitat.[2] En los casos en los quals los pares no poden fer-se'n càrrec adequat de sos fills, los yayos poden tindre el paper de mantenedors o tutors, per això des de 1998 l'ONG «Mensagers de la Pau» celebra cada 26 de juliol lo Dia del yayo.
Existixen «Monuments als yayos», com lo que s'ha colocat al jardí de l'antic Convent de les Monges de Riba-roja de Túria (Valéncia). Lo monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella de yayos donant de beure a son net en un cànter. Té unes dimensions similars a la figura humana en l'objectiu de dotar-lo de proximitat i ha sigut realisat en acer tallin, un material recobert d'una capa d'òxit superficial que ho protegix i ho fa especialment adequat per a estar a la intempèrie.
Referències
- ↑ Bernard Mainar, Juan Antonio (2012). De profesión abuelo:ser abuelos hoy, Grao, pp. pp.98-99. ISBN 9788499804279.
- ↑ . «La abuelidad como transmisión simbólica». Psico-Mujer. [Consulta: 11 de decembre de 2013].