Diferència entre les revisions de "Cultura de Bulgària"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'tresor' a 'tesor') |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Konstantin Velichkov - Florentinetz.jpg|thumb|250px|right|''Un home de Florència''. Pintura d'estil [[Renaixença|renaixentista]] de [[1888]] per [[Konstantin Velichkov]].]] | + | [[Archiu:Konstantin Velichkov - Florentinetz.jpg|thumb|250px|right|''Un home de Florència''. Pintura d'estil [[Renaixença|renaixentista]] de l'any [[1888]] per [[Konstantin Velichkov]].]] |
La '''cultura de Bulgària''' ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els [[tracis]], [[Antiga Grècia|grecs]], [[Antiga Roma|romans]], [[eslau]] i [[protobúlgars|búlgars]]. Els artefactes tracis inclouen vàries [[tomba|tombes]] i tesors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tesor més antic d'[[or]] treballat en el món data del [[V mileni a. C.]] i s'ubica en la [[Necròpolis de Varna]]<ref>Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. ''New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria)''. 1 de septiembre de 2007</ref>. | La '''cultura de Bulgària''' ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els [[tracis]], [[Antiga Grècia|grecs]], [[Antiga Roma|romans]], [[eslau]] i [[protobúlgars|búlgars]]. Els artefactes tracis inclouen vàries [[tomba|tombes]] i tesors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tesor més antic d'[[or]] treballat en el món data del [[V mileni a. C.]] i s'ubica en la [[Necròpolis de Varna]]<ref>Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. ''New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria)''. 1 de septiembre de 2007</ref>. | ||
Revisió de 11:11 8 abr 2019
La cultura de Bulgària ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els tracis, grecs, romans, eslau i búlgars. Els artefactes tracis inclouen vàries tombes i tesors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tesor més antic d'or treballat en el món data del V mileni a. C. i s'ubica en la Necròpolis de Varna[1].
Patrimoni de la Humanitat en Bulgària
- Artícul principal → Anexe:Patrimoni de la Humanitat en Bulgària.
Bulgària posseïx nou llocs classificats com Patrimoni de la Humanitat:
- El gran relleu altomigeval tallat en roca: Caballero de Madara
- Dos tombes tracies (una en Svechtari i una atra en Kazanlak)
- Tres monuments de la cultura búlgara migeval: l'Iglésia de Boyana, el Monasteri de Rila i les Iglésies rupestres d'Ivanovo.
- Dos eixemples de bellea natural: el Parc Nacional del Pirin i la Reserva Natural de Srebarna.
- L'antiga ciutat de Nesebar, coneguda com la Dubrovnik de la costa búlgara de la mar Negra, una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la Mar Negra.
Referències
- ↑ Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria). 1 de septiembre de 2007