Diferència entre les revisions de "Castell de Fregenal de la Sierra"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (→Orige) |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Orige == | == Orige == | ||
Les dates de construcció del castell i de l'orige de la ciutat no es coneixen en exactitut, encara que lo més provable és que la població siga posterior a la reconquista. És mencionada per primera volta en l'any [[1283]], quan el rei [[Alfonso X]] concedix llegalment [[Fregenal]] a la [[Orde del Temple]], quedant integrada en l'important [[encomana]] [[Valencia del Ventoso]] i [[Jerez dels Cavallers]]. Esta encomana junt en la de Capella formaven el conjunt més compacte i extens de les seues possessions en la península. | Les dates de construcció del castell i de l'orige de la ciutat no es coneixen en exactitut, encara que lo més provable és que la població siga posterior a la reconquista. És mencionada per primera volta en l'any [[1283]], quan el rei [[Alfonso X]] concedix llegalment [[Fregenal]] a la [[Orde del Temple]], quedant integrada en l'important [[encomana]] [[Valencia del Ventoso]] i [[Jerez dels Cavallers]]. Esta encomana junt en la de Capella formaven el conjunt més compacte i extens de les seues possessions en la península. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://www.fregenaldelasierra.es/ Portal de l'Ajuntament de Fregenal] | * [http://www.fregenaldelasierra.es/ Portal de l'Ajuntament de Fregenal] | ||
Última revisió del 08:16 7 jun 2024
El castell-fortalea de Fregenal fon encomanat a la Orde del Temple en el sigle XIII, data en la que apareixen les primeres referències documentades sobre l'edifici.
Orige[editar | editar còdic]
Les dates de construcció del castell i de l'orige de la ciutat no es coneixen en exactitut, encara que lo més provable és que la població siga posterior a la reconquista. És mencionada per primera volta en l'any 1283, quan el rei Alfonso X concedix llegalment Fregenal a la Orde del Temple, quedant integrada en l'important encomana Valencia del Ventoso i Jerez dels Cavallers. Esta encomana junt en la de Capella formaven el conjunt més compacte i extens de les seues possessions en la península.