Diferència entre les revisions de "Marc Antoni Ortí i Ballester"
(→Obres) |
|||
Llínea 25: | Llínea 25: | ||
* [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/14/marco-antonio-orti-ballester-la-lengua-valenciana-es-superior-a-la-lengua-catalana/ Marco Antonio Ortí Ballester. La Lengua Valenciana es superior a la lengua catalana - Cultura Valenciana] | * [https://culturavalencianasite.wordpress.com/2017/02/14/marco-antonio-orti-ballester-la-lengua-valenciana-es-superior-a-la-lengua-catalana/ Marco Antonio Ortí Ballester. La Lengua Valenciana es superior a la lengua catalana - Cultura Valenciana] | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Biografies]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors]] | ||
+ | [[Categoria:Valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Escritors valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] |
Revisió de 16:45 5 jun 2017
Marc Antoni Ortí i Ballester (Nules, 1593 - Valéncia, 1661). Fon escritor i secretari de la ciutat de Valéncia i del braç militar del Regne.
Marc Antoni Ortí era fill del notari de la ciutat de Valéncia Marc Antoni Ortí, fon ell mateix notari des de l'any 1618 i succeí a son pare com a secretari de la ciutat i del braç militar del Regne. Fon contador de la Costa marítima, escrivà de la junta de la fàbrica de murs i valls i regent del Llibre de Memòries de la Ciutat.
Marc Antoni es va casar en Maria Moles i Llopis, filla del mege de cambra de Felip III Vicent Moles i Garcia, i l'any 1645 obtingué el privilegi de noblea.
Obres
Ha escrit diverses publicacions de diferent temàtica, comèdies, relats festius i també poemes. La seua obra l'ha escrita en castellà encara que s'excusa d'escriure en eixa llengua conforme ho diu en Siglo Quarto de la conquista de Valencia.
- Siglo Quarto de la conquista de Valencia (1640)
- Segundo centenario de la canonización de... San Vicente Ferrer (1656)
- Solemnidad festiva (1659), en motiu de la canonisació de Tomás de Villanueva.
- La Virgen de los Desamparados (1669)
Cites
En sa obra Siglo Quarto de la conquista de Valencia se mostra partidari de la Llengua Valenciana, per la sa major purea, que se mantinga fidel a la llengua llatina, lo màxim possible, al ser sa mare i font principal i original.