Diferència entre les revisions de "Descobriment de la ruta marítima a l'Índia"
m (Text reemplaça - 'posible' a 'possible') |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Vascodagama.JPG|thumb|250px|Pintura de [[Vasc dona Gama]] en la seua arribada a la [[Índia]], portant la bandera usada en els ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per [[Enrique el Navegant]].]] | [[Archiu:Vascodagama.JPG|thumb|250px|Pintura de [[Vasc dona Gama]] en la seua arribada a la [[Índia]], portant la bandera usada en els ''Descobriments'': Les armes de Portugal i la Creu de Crist, patrocinadors del moviment d'expansió iniciat per [[Enrique el Navegant]].]] | ||
| − | El proyecte fon ideat per [[Juan II de Portugal]] com a mesura per a reduir els costs dels intercanvis comercials en [[Àsia]], en un intent de monopolisar el comerç de les [[Espècia|espècies]]. En una presència marítima cada volta més sòlida per part de [[Portugal]], Juan II anhelava el domini de les rutes comercials i l'expansió del seu regne, que començava a transformar-se en un [[Imperi portugués|imperi]], pero que despuix d'haver rebujat el proyecte de [[Cristóbal Colón]], i despuix del descobriment d'Amèrica per part de Castella, vea perillar els seus interessos a pesar dels tractats successius de [[Tractat de Alcáçovas|Alcaçovas]] i [[Tractat de Tordesillas|Tordesillas]]. A pesar de que Juan II va ser el principal promotor del proyecte, l'empresa no seria realisada durant el seu regnat, sino durant el del seu successor [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], qui designaria a [[Vasc dona Gama]] per a esta expedició, mantenint en lo | + | El proyecte fon ideat per [[Juan II de Portugal]] com a mesura per a reduir els costs dels intercanvis comercials en [[Àsia]], en un intent de monopolisar el comerç de les [[Espècia|espècies]]. En una presència marítima cada volta més sòlida per part de [[Portugal]], Juan II anhelava el domini de les rutes comercials i l'expansió del seu regne, que començava a transformar-se en un [[Imperi portugués|imperi]], pero que despuix d'haver rebujat el proyecte de [[Cristóbal Colón]], i despuix del descobriment d'Amèrica per part de Castella, vea perillar els seus interessos a pesar dels tractats successius de [[Tractat de Alcáçovas|Alcaçovas]] i [[Tractat de Tordesillas|Tordesillas]]. A pesar de que Juan II va ser el principal promotor del proyecte, l'empresa no seria realisada durant el seu regnat, sino durant el del seu successor [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], qui designaria a [[Vasc dona Gama]] per a esta expedició, mantenint en lo possible el pla original del seu pare. |
No obstant, esta expedició no contava en el respal de la classe alta del regne, que en les [[Corts de Montem-o-Novo de 1495]] va manifestar de modo palés la seua oposició a l'empresa. S'acontentaven en el comerç en [[Guinea (regió)|Guinea]] i [[Àfrica del Nort]]. Ademés, temien pel manteniment dels territoris d'ultramar, pel cost que implicava l'expedició i pel manteniment de les rutes marítimes que de resultaren d'ella. Esta posició està personificada en l'obra [[Os Lusíadas]], de [[Luís Vaz de Camõés]], en el personage de ''Velho do Restelo'', que s'opon a embarcar-se en l'armada. | No obstant, esta expedició no contava en el respal de la classe alta del regne, que en les [[Corts de Montem-o-Novo de 1495]] va manifestar de modo palés la seua oposició a l'empresa. S'acontentaven en el comerç en [[Guinea (regió)|Guinea]] i [[Àfrica del Nort]]. Ademés, temien pel manteniment dels territoris d'ultramar, pel cost que implicava l'expedició i pel manteniment de les rutes marítimes que de resultaren d'ella. Esta posició està personificada en l'obra [[Os Lusíadas]], de [[Luís Vaz de Camõés]], en el personage de ''Velho do Restelo'', que s'opon a embarcar-se en l'armada. | ||
Revisió de 01:29 19 dec 2017
El proyecte fon ideat per Juan II de Portugal com a mesura per a reduir els costs dels intercanvis comercials en Àsia, en un intent de monopolisar el comerç de les espècies. En una presència marítima cada volta més sòlida per part de Portugal, Juan II anhelava el domini de les rutes comercials i l'expansió del seu regne, que començava a transformar-se en un imperi, pero que despuix d'haver rebujat el proyecte de Cristóbal Colón, i despuix del descobriment d'Amèrica per part de Castella, vea perillar els seus interessos a pesar dels tractats successius de Alcaçovas i Tordesillas. A pesar de que Juan II va ser el principal promotor del proyecte, l'empresa no seria realisada durant el seu regnat, sino durant el del seu successor Manuel I, qui designaria a Vasc dona Gama per a esta expedició, mantenint en lo possible el pla original del seu pare.
No obstant, esta expedició no contava en el respal de la classe alta del regne, que en les Corts de Montem-o-Novo de 1495 va manifestar de modo palés la seua oposició a l'empresa. S'acontentaven en el comerç en Guinea i Àfrica del Nort. Ademés, temien pel manteniment dels territoris d'ultramar, pel cost que implicava l'expedició i pel manteniment de les rutes marítimes que de resultaren d'ella. Esta posició està personificada en l'obra Os Lusíadas, de Luís Vaz de Camõés, en el personage de Velho do Restelo, que s'opon a embarcar-se en l'armada.
El rei Manuel I no participava de l'opinió de la noblea i va mantindre el pla del seu pare Juan II. Va manar aparellar les naus i va triar a Vasc de Gama, cavaller de la seua casa, per a capitanear l'expedició. Curiosament, en el proyecte original de Juan II era el pare de Vasc, *Estêvão dona Gama, qui devia capitanejar l'expedició, pero ya havia fallit en les dates que es va preparar la flota.
El 8 de juliol de 1497 s'iniciava l'expedició que terminaria dos anys despuix en l'entrada de la nau Bérrio en l'estuari del riu Tajo, portant les bones noves del descobriment.
Referències
- Obres generals:
- Palacio, Jean Pierre (coordinador). Historia Universal Salvat. Vol. 11 Asia medieval. La era de los descubrimientos. Salvat Editores S.A. 1999. ISBN 84-345-9902-3
- Lelorrain, Anne-Marie (dirección). Historia Universal Larousse. Vol. 9 La era de los descubrimientos 1492-1581. Spes Editorial S.A. 2005. ISBN 84-8332-632-9