Diferència entre les revisions de "Balansiya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
  
 
== València durant la Taifa ==
 
== València durant la Taifa ==
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] a l'any [[1031]], amb la de València en verd fosc]]
+
[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|[[Taifes]] en l'any [[1031]], en la de Valéncia en vert fosc]]
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
 
{{principal|Taifa de Balansiya}}
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[Califat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb un breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.
+
La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del [[Califat de Cordova]] en l'any [[1010]]. En un breu ''interregnum'' al final del [[sigle XI]], duraria fins a [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] la borraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de Valéncia]]. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tota la [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment en el [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.
  
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
+
[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] en l'any [[1065]], [[Sege de Balansiya (1065)|i assejà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el sege, vencé l'[[emirat de Balansiya|Emirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[sigle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cit]], un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any [[1103]]. A la seua marcha, els [[almoràvit]]s varen ocupar la ciutat i varen restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.
  
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el rei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].
+
La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els [[almohades]], que varen controlar la península a partir de l'any [[1145]], varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el [[rei Llop]], monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en [[1171]].
  
Durant les primeres dècades del [[segle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
+
Durant les primeres dècades del [[sigle XIII]], la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.
  
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
+
Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la [[corona d'Aragó]], i finalment en l'any [[1238]] la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].
  
 
== Vegeu també ==
 
== Vegeu també ==

Revisió de 13:36 13 dec 2016

Balànsiya fou el nom en què fon coneguda l'actual ciutat de Valéncia en l'època àrap. La ciutat de València, igual que la majoria de la Península Ibèrica, passà a ser part d'Al-Àndalus entre l'any 711 i el 716. En el cas de Valéncia, este domini musulmà s'estendria fins al 1238, any en que Jaume I conquerí la ciutat.

Valéncia durant l'emirat i el califat de Còrdova

Molt poc és sabut sobre la Valéncia musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i visigoda Valentia com Balànsiya, pero el nom en que fon més coneguda durant els foscs sigles VIII, IX i XI fon el de Madínat at-Turab, que vol dir 'ciutat del fang' o 'ciutat de la pols', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de Cordova nos parla de la destrucció de la ciutat per Abd-ar-Rahman I —primer emir de Cordova—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'Abd-Al·lah al-Balansí, fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir a les afores de la ciutat un luxós palau, la Russafa, que vol dir 'jardí', i que dóna origen al barri del mateix nom, del qual de moment no s'ha trobat cap resto. Més allà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'Islam, que en poc de temps va canviar la llengua, la religió i les costums dels seus habitants.

A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mig de la construcció d'un primer perímetro d'horta en l'actual barri del Carme i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

València durant la Taifa

[[Fitxer:Taifas-ca.png|thumb|esquerra|Taifes en l'any 1031, en la de Valéncia en vert fosc]]

Artícul principal → Taifa de Balansiya.

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran del final del Califat de Cordova en l'any 1010. En un breu interregnum al final del sigle XI, duraria fins a 1238, quan la seua conquista per Jaume I la borraria i erigiria en el seu lloc el Regne de Valéncia. El veritable auge de la ciutat va començar en esta taifa, nomenada Balànsiya. La ciutat va créixer, i en temps del rei Abd-al-Aziz al-Mansur s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tota la Ciutat Vella, especialment en el barri del Carme. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge de la ciutat en este moment.

Ferran I de Lleó va atacar la vall de l'Ebre en l'any 1065, i assejà la ciutat de Balànsiya i, aixecat el sege, vencé l'Emirat de Balànsiya en la Batalla de Paterna, durant la retirada.[1] A finals del sigle XI, aprofitant el clima d'inestabilitat política, el Cit, un mercenari de fortuna, va entrar a Valéncia, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins a l'any 1103. A la seua marcha, els almoràvits varen ocupar la ciutat i varen restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nort-africana, els almohades, que varen controlar la península a partir de l'any 1145, varen ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a Valéncia va ser frenada per Ibn Mardanix, el rei Llop, monarca de Balànsiya i Múrsiya, però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades en 1171.

Durant les primeres dècades del sigle XIII, la ciutat es va fortificar davant de la imminència de l'avanç feudal de la conquesta dels regnes cristians peninsulars. Les fonts cristianes la descriuen com una urbs populosa, rodejada per una feraç horta.

Tanmateix, la debilitat de la taifa féu que el nort passara a ser vassall de la corona d'Aragó, i finalment en l'any 1238 la ciutat fou rendida a Jaume I.

Vegeu també

Referències

  1. (2003) [1], Carena Editors, pp. p.33. ISBN 8487398758.

Enllaços externs

Plantilla:Portal de València