Diferència entre les revisions de "Maria Àngels Ramón-Llin"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Maria Àngels Ramón-Llin és un dels casos més sonats de polítics que, a finals de la dècada dels 90 abandonarien Unió Valenciana per a passar al [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]. És el cas també de polítics com [[Rafael Ferraro Sebastià|Rafael Ferraro]], [[Fernando Giner]] o [[José María Chiquillo]]. | Maria Àngels Ramón-Llin és un dels casos més sonats de polítics que, a finals de la dècada dels 90 abandonarien Unió Valenciana per a passar al [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]]. És el cas també de polítics com [[Rafael Ferraro Sebastià|Rafael Ferraro]], [[Fernando Giner]] o [[José María Chiquillo]]. | ||
| − | Dins del Partit Popular fon membre del comitè provincial i en el que es va presentar a les eleccions generals de [[2004]]. A partir de les eleccions municipals de [[2007]] fon regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Calitat Migambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic en el govern municipal de Valéncia, en l'alcaldesa [[Rita Barberà]]. | + | Dins del Partit Popular fon membre del comitè provincial i en el que es va presentar a les eleccions generals de [[2004]]. A partir de les eleccions municipals de [[2007]] fon regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Calitat Migambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic en el govern municipal de Valéncia, en l'alcaldesa [[Rita Barberà]]. Ramón-Llin, fon membre del consell de l'Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (Emshi) i de la seua empresa Emarsa en representació de l'Ajuntament de Valéncia. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 17:37 23 nov 2016
Maria Àngels Ramón-Llin i Martínez (Valéncia, 1963) és una advocada i política valenciana, diputada en les Corts Valencianes, fon consellera de la Generalitat Valenciana i diputada en el Congrés dels Diputats.
Biografia
Maria Àngels Ramón-Llin es llicencià en dret per l'Universitat de Valéncia i fon professora de valencià en Lo Rat Penat. L'any 1982 es va afiliar a Unió Valenciana, sent Secretària General de les Joventuts d'UV des del seu primer congrés, celebrat en giner de 1984 fins a l'abril de 1987, quan en el tercer congrés sería elegida Presidenta fins al quint congrés del 7 de juliol de 1991, que sería substituïda per Josep Vicent Rioja. Ramón-Llin fon també membre del Consell Nacional d'Unió Valenciana fins a 1999, quan abandonà la formació.
Fon diputada per UV a partir de les eleccions a Corts Valencianes de 1987, i repetint en els anys 1991 i 1995. En 1995, és nomenada Consellera d'Agricultura i Mig Ambient i despuix d'Agricultura, Peixca i Alimentació pel president Eduardo Zaplana a raïl del Pacte del Pollastre que havia firmat Unió Valenciana en el Partit Popular. Despuix d'abandonar UV pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques de 1999, dimitix com a consellera i ingressa en les files del PPCV. En la victòria popular en les eleccions autonòmiques, el president Zaplana nomena de nou a Ramón-Llin Consellera d'Agricultura, Peixca i Alimentació, càrrec que ocuparia en esta segona etapa fins a l'any 2003.
Maria Àngels Ramón-Llin és un dels casos més sonats de polítics que, a finals de la dècada dels 90 abandonarien Unió Valenciana per a passar al Partit Popular de la Comunitat Valenciana. És el cas també de polítics com Rafael Ferraro, Fernando Giner o José María Chiquillo.
Dins del Partit Popular fon membre del comitè provincial i en el que es va presentar a les eleccions generals de 2004. A partir de les eleccions municipals de 2007 fon regidora del Cicle Integral de l'Aigua, Calitat Migambiental, Energies Renovables i Canvi Climàtic en el govern municipal de Valéncia, en l'alcaldesa Rita Barberà. Ramón-Llin, fon membre del consell de l'Entitat Metropolitana de Servicis Hidràulics (Emshi) i de la seua empresa Emarsa en representació de l'Ajuntament de Valéncia.