Complement circumstancial

El complement circumstancial és un complement no argumental, és dir, que no és seleccionat pel verp. Per tant, en un mateix enunciat poden combinar-se diversos complements circumstancials (Juga a tenis tots els dumenges en el polideportiu municipal), a l'hora que poden suprimir-se sense que l'oració perga el sentit:

Tornaré el llibre (la semana que ve).

Semànticament, el complement circumstancial emmarca la predicació oracional en una situació concreta prenint com a referència els elements que intervenen en l'enunciació d'un discurs, com ara el temps, el lloc, la manera, la cantitat, el destinatari de l'acció verbal, els acompanyants i els instruments dels quals se servix l'agent, i la causa que motiva la seua actuació. S'originen aixina les següents classes de complements circumstancials:

a) El CC de temps: Ahir anàrem a visitar als yayos.

b) El CC de lloc: Els dumenges celebren un mercadet molt interessant en Corbera.

c) El CC de manera: Feren la faena desganadament.

d) El CC de cantitat, grau o distribució: M'agrada molt viajar en tren; Els alumnesferen l'eixercici per parelles.

e) El CC de finalitat o destinatari: Pulseu per a obrir; Comprà el diari per a son pare.

f) El CC de companyia: Ahir aní en la meua dòna a vore l'última película de Woody Allen.

g) El CC d'instrument: S'afaità el bigot en una navaixa.

h) El CC de causa: L'investigació determinà que el coche esgarrifà per la pluja.

La funció de complement circumstancial pot ser realisada per les següents categories:

a) Un adverbi o sintagma adverbial: La mare gità amorosament a sa filla en el llit; Feu el seu treball molt cuidadosament.

b) Un sintagma nominal: El dijous monten les paradetes en la plaça.

c) Un sintagma preposicional: Talla la carn en este gavinet.

d) Una oració subordinada relativa adverbial: Anà a on volia; Ho feu com li paregué i li ixqué malament; Quan aplegà es prengué una bona tassa de chocolate.

Bibliografia

[[1]]