Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Cultura de Bulgària"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSense resum d'edició
m Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'
Llínea 7: Llínea 7:
* El gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altomigeval]] tallat en roca: [[Caballero de Madara]]
* El gran [[Relleu (art)|relleu]] [[Alta Edat Mija|altomigeval]] tallat en roca: [[Caballero de Madara]]
* Dos tombes tracies (una en [[Tomba tracia de Svechtari|Svechtari]] i una atra en [[Tomba tracia de Kazanlak|Kazanlak]])
* Dos tombes tracies (una en [[Tomba tracia de Svechtari|Svechtari]] i una atra en [[Tomba tracia de Kazanlak|Kazanlak]])
* Tres monuments de la cultura búlgara medieval: l'[[Iglésia de Boyana]], el [[Monasteri de Rila]] i les [[Iglésies rupestres d'Ivanovo]].
* Tres monuments de la cultura búlgara migeval: l'[[Iglésia de Boyana]], el [[Monasteri de Rila]] i les [[Iglésies rupestres d'Ivanovo]].
* Dos eixemples de bellea natural: el [[Parc Nacional del Pirin]] i la [[Reserva Natural de Srebarna]].
* Dos eixemples de bellea natural: el [[Parc Nacional del Pirin]] i la [[Reserva Natural de Srebarna]].
* L'antiga ciutat de [[Nesebar]], coneguda com la [[Dubrovnik]] de la [[costa búlgara de la mar Negra]], una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la [[Mar Negra]].
* L'antiga ciutat de [[Nesebar]], coneguda com la [[Dubrovnik]] de la [[costa búlgara de la mar Negra]], una combinació única d'interacció cultural europea, aixina com històricament un dels centres més importants de comerç marítim en la [[Mar Negra]].

Revisió de 00:13 18 feb 2018

Erro al crear miniatura:
Un home de Florència. Pintura d'estil renaixentista de 1888 per Konstantin Velichkov.

La cultura de Bulgària ha rebut influències de vàries civilisacions antigues, en particular, els tracis, grecs, romans, eslau i búlgars. Els artefactes tracis inclouen vàries tombes i tresors, mentres que els protobúlgars han deixat rastres de la seua herència en la música i arquitectura primerenca. El tresor més antic d'or treballat en el món data del V mileni a. C. i s'ubica en la Necròpolis de Varna[1].

Patrimoni de la Humanitat en Bulgària

Artícul principal → Anexe:Patrimoni de la Humanitat en Bulgària.

Bulgària posseïx nou llocs classificats com Patrimoni de la Humanitat:

Referències

  1. Higham, Tom; John Chapman; Vladimir Slavchev; Bisserka Gaydarska; Noah Honch; Yordan Yordanov; Branimira Dimitrova. New Pespectives on the Varna cemetery (Bulgaria). 1 de septiembre de 2007