Diferència entre les revisions de "The Rime of the Ancient Mariner"
Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'aigua, la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner. | Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'aigua, la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner. | ||
− | El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història | + | El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja. |
== En la cultura popular == | == En la cultura popular == |
Revisió de 09:23 30 set 2016
Rime of the Ancient Mariner (en grafia original, The Rime of the Ancyent Marinere) és un poema escrit pel poeta anglés Samuel Taylor Coleridge en 1798.
Relata la fantàstica aventura d'un marí durant un llarc viage en el mar. Este s'inicia en el mariner abordant a un home que va a un matrimoni, demanant-li que escolte la seua història.
L'història s'inicia en una partida, pero després seguida de fortes tormentes. El barco és portat cap al sur, aplegant prop de les costes de l'Antàrtida. És ahí quan la tripulació veu a un albatros, auguri de bona sòrt. No obstant i sense raó alguna, el mariner dispara a l'au en la seua ballesta. La tripulació s'inquieta, culpant al marí d'un futur desastre. No obstant, en acabant de que el temps millora i desapareix la boira, la tripulació canvia de semblar, felicitant al marí per la seua acció.
Navegant a la deriva i sofrint l'escassea d'aigua, la tripulació torna a depositar la seua ira en el marí, castigant-li a penjar en el seu coll a l'au com a senyal de culpabilitat. En el pas del temps, el barco té una trobada fantasmal en la mort i la mort-en-vida. Estos juguen en els daus la vida de la tripulació, sent la mort-en-vida qui guanya l'ànima del mariner.
El castic de vore a la tripulació perir, fa que el marí canvie d'actitut i beneïxca a les criatures de la mar que troba. És allí on l'au que penjava del seu coll cau, lliberant-ho de la maldicció. Despuix d'esta lliberació, el marí és rescatat del barco varat on es trobava per a després ser perdonat per un ermità, posant-li com a penitència el relatar la seua història a on siga que vaja.
En la cultura popular
- El grup britànic de heavy metal Iron Maiden, té una versió del poema, cridada igualment Rime of the Ancient Mariner inclosa en el seu àlbum Powerslave, de 1984.
- L'escritor de terror Stephen King fa constants referències al poema en les seues obres, a través dels seus personages.
Enllaços externs
- "Rime of the Ancient Mariner" (en anglés)