Diferència entre les revisions de "Revolució dels Jòvens Turcs"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Manifestació en el districte de [[Hipòdrom d'@Constantinopla|*Sultanahmet en Estambul, 1908.]] La '...») |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Archiu:Ottoman-Empire-Public-Demo.png|thumb|200px|Manifestació en el districte de [[Hipòdrom | + | [[Archiu:Ottoman-Empire-Public-Demo.png|thumb|200px|Manifestació en el districte de [[Hipòdrom de Constantinopla|Sultanahmet]] en [[Estambul]], 1908.]] |
La '''Revolució dels Jóvens Turcs''' de 1908 va revocar la suspensió del Parlament [[Imperi otomà|otomà]] pel sultà [[Abdul Hamid II]], que marca l'inici de la [[Segona Era Constitucional(Imperi Otomà)|Segona Era Constitucional]]. Una fita en la [[dissolució de l'Imperi Otomà]], la Revolució va ser producte d'una unió poc provable de [[Pluralisme (política)|pluralista]] reformistes, [[Panturquisme|nacionalistes turcs]], [[Secularisme|secularistes]] d'orientació occidental, i de fet qualsevol persona que concedixca la culpa política del sultà per a l'estat acossat de l'Imperi. | La '''Revolució dels Jóvens Turcs''' de 1908 va revocar la suspensió del Parlament [[Imperi otomà|otomà]] pel sultà [[Abdul Hamid II]], que marca l'inici de la [[Segona Era Constitucional(Imperi Otomà)|Segona Era Constitucional]]. Una fita en la [[dissolució de l'Imperi Otomà]], la Revolució va ser producte d'una unió poc provable de [[Pluralisme (política)|pluralista]] reformistes, [[Panturquisme|nacionalistes turcs]], [[Secularisme|secularistes]] d'orientació occidental, i de fet qualsevol persona que concedixca la culpa política del sultà per a l'estat acossat de l'Imperi. | ||
Revisió de 08:42 30 set 2016
La Revolució dels Jóvens Turcs de 1908 va revocar la suspensió del Parlament otomà pel sultà Abdul Hamid II, que marca l'inici de la Segona Era Constitucional. Una fita en la dissolució de l'Imperi Otomà, la Revolució va ser producte d'una unió poc provable de pluralista reformistes, nacionalistes turcs, secularistes d'orientació occidental, i de fet qualsevol persona que concedixca la culpa política del sultà per a l'estat acossat de l'Imperi.
La Revolució va restaurar el Parlament, que havia segut suspés pel sultà en 1878. No obstant, el procés de suplantar les institucions monàrquiques per institucions constitucionals i polítiques electorals no era ni tan simple, ni tan exangüe com el canvi de règim. La perifèria de l'Imperi es va seguir astellant baix les pressions de les revolucions locals.
Bibliografia
- M. Şükrü Hanioğlu, Preparation for a Revolution: The Young Turks, 1902-1908, Oxford University Press 2001, ISBN 0-19-513463-X
- Esther Benbassa, Un grand rabbin sepharde en politique, 1892-1923 (Paris, 1990), page 27-28