Diferència entre les revisions de "Regne de Prússia"
m |
m |
||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:German Empire - Prussia (1871).svg|190px|right]] | [[Archiu:German Empire - Prussia (1871).svg|190px|right]] | ||
− | El '''Regne de Prúsia''' (en [[alemà]]: ''Königreich Preußen'') va ser un regne que va existir des de [[1701]] fins a [[1918]]. Governada durant tota la seua existència per la branca franconiana de la Dinastia Hohenzollern, originalment estava centrada en Brandeburc-Prússia. No obstant, i principalment gràcies al seu poder militar, va conseguir expandir-se territorialment, i per al fi de la Guerra austro-prusiana havia alcançat l'hegemonia total sobre el nort d'[[Alemanya]]. | + | El '''Regne de Prúsia''' (en [[alemà]]: ''Königreich Preußen'') va ser un regne que va existir des de l'any [[1701]] fins a l'any [[1918]]. Governada durant tota la seua existència per la branca franconiana de la Dinastia Hohenzollern, originalment estava centrada en Brandeburc-Prússia. No obstant, i principalment gràcies al seu poder militar, va conseguir expandir-se territorialment, i per al fi de la Guerra austro-prusiana havia alcançat l'hegemonia total sobre el nort d'[[Alemanya]]. |
− | En [[1871]], al finalisar la Guerra franc-prusiana i proclamar-se l'Imperi alemà, el Regne va alcançar la seua màxima extensió territorial. Encara que junt en atres regnes germans va passar a formar part del nou Estat alemà, era per molt el més gran i important, comprenent més de la mitat de la superfície de l'Imperi, uns 348.780 km² en [[1910]]. Al contar en la major economia i el major eixèrcit d'Alemanya, Prúsia va garantisar la seua hegemonia política, i des de llavors els Reis de Prúsia varen ser també els Emperadors alemans. | + | En l'any [[1871]], al finalisar la Guerra franc-prusiana i proclamar-se l'Imperi alemà, el Regne va alcançar la seua màxima extensió territorial. Encara que junt en atres regnes germans va passar a formar part del nou Estat alemà, era per molt el més gran i important, comprenent més de la mitat de la superfície de l'Imperi, uns 348.780 km² en [[1910]]. Al contar en la major economia i el major eixèrcit d'Alemanya, Prúsia va garantisar la seua hegemonia política, i des de llavors els Reis de Prúsia varen ser també els Emperadors alemans. |
− | En [[1918]], al ser derrotada Alemanya en la [[Primera Guerra Mundial]], una revolució socialista va derrocar a la monarquia i el Regne es va convertir en l'Estat Lliure de Prúsia, un estat federat dins de la nova República alemana. | + | En l'any [[1918]], al ser derrotada Alemanya en la [[Primera Guerra Mundial]], una revolució socialista va derrocar a la monarquia i el Regne es va convertir en l'Estat Lliure de Prúsia, un estat federat dins de la nova República alemana. |
[[Categoria:Regne de Prúsia| ]] | [[Categoria:Regne de Prúsia| ]] |
Revisió de 15:55 31 maig 2018
El Regne de Prúsia (en alemà: Königreich Preußen) va ser un regne que va existir des de l'any 1701 fins a l'any 1918. Governada durant tota la seua existència per la branca franconiana de la Dinastia Hohenzollern, originalment estava centrada en Brandeburc-Prússia. No obstant, i principalment gràcies al seu poder militar, va conseguir expandir-se territorialment, i per al fi de la Guerra austro-prusiana havia alcançat l'hegemonia total sobre el nort d'Alemanya.
En l'any 1871, al finalisar la Guerra franc-prusiana i proclamar-se l'Imperi alemà, el Regne va alcançar la seua màxima extensió territorial. Encara que junt en atres regnes germans va passar a formar part del nou Estat alemà, era per molt el més gran i important, comprenent més de la mitat de la superfície de l'Imperi, uns 348.780 km² en 1910. Al contar en la major economia i el major eixèrcit d'Alemanya, Prúsia va garantisar la seua hegemonia política, i des de llavors els Reis de Prúsia varen ser també els Emperadors alemans.
En l'any 1918, al ser derrotada Alemanya en la Primera Guerra Mundial, una revolució socialista va derrocar a la monarquia i el Regne es va convertir en l'Estat Lliure de Prúsia, un estat federat dins de la nova República alemana.