Diferència entre les revisions de "Centenar de la Ploma"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
En [[1707]], abolits [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca Borbó [[Felip V]]. | En [[1707]], abolits [[Els Furs]] del [[Regne de Valéncia]], també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca Borbó [[Felip V]]. | ||
| − | '''Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi''', o '''Centenar de la Ploma''', com vulgarment se'ls coneixia, eren per una banda, un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de [[Sant Jordi ( | + | '''Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi''', o '''Centenar de la Ploma''', com vulgarment se'ls coneixia, eren per una banda, un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de [[Sant Jordi (Sant)|Sant Jordi]] pintada en el pit i en l'esquena, i portaven en el caixco una ploma. El seu lema era ''"In te Domine, speravi; non confundar"'' (En tu, Senyor, confiem, no nos confongues). Creats per privilegi de [[Pere II de Valéncia]] per a defendre i custodiar la [[Senyera del Regne de Valéncia]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:57 22 ago 2016
En 1365, Pere II de Valéncia i IV d'Aragó otorgà el privilegi real de formar una milícia valenciana permanent per a defendre i custodiar la Senyera del Regne de Valéncia. Esta milícia va rebre el nom de "Centenar de la ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l'elm en el que es cobrien el cap.
El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de 1390: 100 ballesters a peu més una força d'atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per "Lo Justícia Criminal de Valéncia". A les seues órdens estaven els "Caps del Centenar" i, seguint la jerarquia, els "Caps de decena" que manaven sobre 10 hòmens.
El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la Real Senyera Valenciana en les batalles, pero també en les festes i celebracions.
En 1470, el rei Joan II amplià el privilegi otorgat al "Centenar de la Ploma" concedint un sou als seus membres i la facultat de dur tota classe d'armes.
L'arma característica del Centenar era la ballesta, pero també solien estar equipats en espasa, daga, llança o arcabús. Les milícies del "Centenar de la Ploma" practicaven el tir en el "Muro de Quart", junt a les Torres de Quart en Valéncia ciutat.
En 1707, abolits Els Furs del Regne de Valéncia, també se negaren els privilegis ad esta milícia estrictament valenciana, marcant-se l'inici d'una centralisació total del poder en mans del monarca Borbó Felip V.
Els Ballesters del Centenar del gloriós Sant Jordi, o Centenar de la Ploma, com vulgarment se'ls coneixia, eren per una banda, un cos militar i d'una atra, una Confraria Religiosa, situada en l'Iglésia de Sant Jordi. Anaven vestits en una sobrevesta o escapulari blanc en la Creu de Sant Jordi pintada en el pit i en l'esquena, i portaven en el caixco una ploma. El seu lema era "In te Domine, speravi; non confundar" (En tu, Senyor, confiem, no nos confongues). Creats per privilegi de Pere II de Valéncia per a defendre i custodiar la Senyera del Regne de Valéncia.
