Diferència entre les revisions de "Joaquín Michavila"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Joaquín''' o Chimo '''Michavila Asensi''' (L'Alcora, 1926 - Albalat dels Tarongers, 21 d'agost de 2016). Pintor valencià. == Biografia ==») |
|||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a Valéncia en [[1932]], on viu fins a [[1966]]. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de [[1975]], de la que va ser elegit President el 14 de febrer de [[2006]]. | ||
| + | |||
| + | == Trayectòria artística == | ||
| + | |||
| + | La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre [[1952]] i 1960, va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els paisages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del paisage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física. | ||
| + | |||
| + | Cap a [[1960]] nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i 1978 aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material. | ||
| + | |||
| + | Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició. | ||
| + | |||
| + | A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclaustrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'[[Albufera]]. | ||
Revisió de 11:25 22 ago 2016
Joaquín o Chimo Michavila Asensi (L'Alcora, 1926 - Albalat dels Tarongers, 21 d'agost de 2016). Pintor valencià.
Biografia
Naix en l'Alcora (Castelló) i la seua família es desplaça a Valéncia en 1932, on viu fins a 1966. Va cursar estudis de Magisteri i Belles arts en l'Escola Superior de Sant Carlos de Valéncia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos des de 1975, de la que va ser elegit President el 14 de febrer de 2006.
Trayectòria artística
La primera etapa pictòrica del jove Joaquín Michavila, entre 1952 i 1960, va anar un temps de busca indecisa del propi camí i de certes indefinicions estètiques. Els paisages dominaven les seues pintures, dins d'un marc encara estrictament figuratiu. Són teles que plantegen la captació del paisage com una totalitat estructurada, que volen definir la realitat en la seua essencialitat física.
Cap a 1960 nos trobem en el pintor constructiu que mostra preocupacions pictòriques radicalment modernes, i el recorregut plàstic de les quals transcorre entre 1960 i 1978 aproximadament. Els constructivistes espanyols concebien l'obra d'art com una investigació científica, racional, desenrollada conceptualment com una teorema matemàtic. Interessats per l'anàlisis de les relacions espacials a partir de colors plans i del joc d'interseccions i desajusts, pretenien transformar la realitat material.
Michavila es va mantindre durant els anys xixanta i setanta fidel a la perquisició d'un art dominat per la geometria, que mantindria actituts paracientífiques. El periodo constructiviste de Michavila aplega a la seua madurea en les obres de finals dels anys setanta, que estudien la fractura de l'espai per mig de superfícies planes, sempre sense oblidar el rigor absolut de la composició.
A finals dels setanta, Michavila va abandonar abruptament el constructivisme i va redescobrir, des d'una nova i costosament adquirida madurea, la temàtica paisagística de la seua joventut. Aixina va eixir del pou especulatiu en que s'havia enclaustrat la seua última obra geomètrica i va tornar els seus ulls cap a l'Albufera.