Diferència entre les revisions de "Plaja"
m |
m (Text reemplaça - ' varies ' a ' vàries ') |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Plaja.jpg|thumb|right|300px|<center>Eixemple de plaja</center>]] | [[Image:Plaja.jpg|thumb|right|300px|<center>Eixemple de plaja</center>]] | ||
| − | Una '''plaja''' és un accident geogràfic consistent en la acumulació de sediments no consolidats per efecte de la dinàmica local del olejage. Estos sedimetns son normalment [[Arena|arenes]], si be també n'hi han plagues de [[Grava|graves]] i de bols. Existixen moltes classes de plages, poguent existir | + | Una '''plaja''' és un accident geogràfic consistent en la acumulació de sediments no consolidats per efecte de la dinàmica local del olejage. Estos sedimetns son normalment [[Arena|arenes]], si be també n'hi han plagues de [[Grava|graves]] i de bols. Existixen moltes classes de plages, poguent existir vàries d'elles sobre un mateix banc de sediments, degut a que en uns metros el tipo de trencament pot variar donant orige a un tipo de plaja distint. |
Una plaja se forma quan el olejage i les corrents del mar propicien l'arribà de sediment a una zona de la costa. Llavors una plaja se forma baix dos supostos: el primer, que la forma de la costa siga tal que haja una zona a on entre una determinada cantitat de sediment i que siga estable en els diferents estats de clima marítim. El segon, que existixca una zona en la que si be el sediment se va perguent per algun costat, n'hi haixca un aport de sediment per atre que lo puga compensar. Una vegada que s'han depositats els sediments, la plaja és modelada segons el tipo de trencament que l'afecta. | Una plaja se forma quan el olejage i les corrents del mar propicien l'arribà de sediment a una zona de la costa. Llavors una plaja se forma baix dos supostos: el primer, que la forma de la costa siga tal que haja una zona a on entre una determinada cantitat de sediment i que siga estable en els diferents estats de clima marítim. El segon, que existixca una zona en la que si be el sediment se va perguent per algun costat, n'hi haixca un aport de sediment per atre que lo puga compensar. Una vegada que s'han depositats els sediments, la plaja és modelada segons el tipo de trencament que l'afecta. | ||
Revisió de 16:55 24 gin 2020
Una plaja és un accident geogràfic consistent en la acumulació de sediments no consolidats per efecte de la dinàmica local del olejage. Estos sedimetns son normalment arenes, si be també n'hi han plagues de graves i de bols. Existixen moltes classes de plages, poguent existir vàries d'elles sobre un mateix banc de sediments, degut a que en uns metros el tipo de trencament pot variar donant orige a un tipo de plaja distint.
Una plaja se forma quan el olejage i les corrents del mar propicien l'arribà de sediment a una zona de la costa. Llavors una plaja se forma baix dos supostos: el primer, que la forma de la costa siga tal que haja una zona a on entre una determinada cantitat de sediment i que siga estable en els diferents estats de clima marítim. El segon, que existixca una zona en la que si be el sediment se va perguent per algun costat, n'hi haixca un aport de sediment per atre que lo puga compensar. Una vegada que s'han depositats els sediments, la plaja és modelada segons el tipo de trencament que l'afecta.
La plaja és una geoforma dinàmica, està en permanent canvit, subjecta en tot moment a els cicles de erosió.acreció relacionats en el tipo de oles, marees i temporals li provoquen, en grans i importants transports del propi sediment que la composen.
El terme "plaja" també té una acepció a sovint empleada en els texts de Geografia i Geologia per a designar a les bores fluctuants de llacs salobars, salins o "salars" pròpiament dits. És un terme molt freqüent en Mèxic i el Oest dels Estats Units.