113 205
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: − +
sense resum d'edició
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".
El Palau del Real que no Palau Real com algunes vegades se li sol nomenar, ya que el seu nom prové de l'àrap "rahal" (casa de camp) o del castellanisat "Reial".
Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el sigle XI pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
Sobre el solar del [[Jardins del Real]] o [[Viveros]], en el seu sector més antic s'alçava la vila de recreació Omunya Rahal, manada construir en el [[sigle XI]] pel Rei Moro [[Abd al-aziz]], i que El senyor [[Jaume el Conquistador]] va ampliar i va transformar a Alcàsser Regi. En este palau, després nomenat del Real, reedificat en els temps de [[Pere IV]], es van estajar [[Juan I], [[Martín L'Humà]], [[Alfons el Magnànim]] i la seua esposa la reina la senyora Maria, entre atres monarques, per als que va ser una de les seues residències favorites; circumstancialment es van estajar també en este palau [[Carles I]], [[Felip II]] i [[Felip III]], en les bodes del qual en [[Margarita d'Àustria]] va servir de marc admirable.
Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals que varen desenrollar el [[sigle d'or de la llengua valenciana]].
Durant l'época virreinal fon el centre cultural que va propiciar l'aparició de multitut d'escritors i intelectuals que varen desenrollar el [[sigle d'or de la llengua valenciana]].